“Vaig aconseguir una certa estabilitat posant-me a fer coses que em feien sentir bé”
Fèlix Rozey: Col·laborador en Radio Lunètica, Blogger, voluntari d’Amics de la Gent Gran i Activista de la Salut Mental.
Em dic Fèlix i vaig néixer aquí a Barcelona fa 50 anys. Sempre he estat, des de petit, una persona amb problemes mentals, que es van fer insuportables als 18 anys. Vaig quedar-me a l’atur i després vaig tenir penoses experiències laborals. Una barreja de esquizofrènia i depressions em tenia ben fotut. Després d’un pelegrinatge de molts anys de metge en metge i de psicòleg en psicòleg, vaig aconseguir una certa estabilitat farà uns quinze anys. Vaig posar-me a fer coses que em feien sentir bé. Vaig fer-me voluntari d’Amics de la Gent Gran, una fundació que ajuda als ancians i per primera vegada vaig sentir que feia alguna cosa útil. Vaig deixar les addiccions al tabac i l’alcohol i vaig tenir una vida més ordenada. Després vaig començar a col·laborar a Radio Nikosia, un projecte de programa de radio fet per persones amb problemes mentals i vaig continuar al programa Catalunya sense barreres de Radio Estel i Lunética, a Radio Kanal Barcelona. En aquests dos projectes continuo col·laborant. En la web de Lunética tinc un bloc. També he estat voluntari d’Amnistia Internacional i de Voluntaris 2000. Procuro ficar-me en tots els projectes que m’interessin, com aquest d’Activament.
Com va començar tot?
Estava treballant i no podia concentrar-me. Tenia disset anys. I els amics s’apartaven de mi perquè jo estava depressiu.
Com et trobes ara?
Doncs força bé. Estic molt recuperat des de fa bastants anys. I faig coses que em fan sentir bé.
Que fas per superar els problemes?
Procuro ser positiu i fer coses. Intento ser una persona activa. Estic més tranquil ara que ho vaig estar els primers trenta anys de la meva vida. Vaig a una teràpia de grup. Allà m’adono de com està molta gent de mal. I els diuen el que faig jo, que és que a vegades no has de fer gaire cas dels símptomes, que no fan més que produir-te angoixa.
Què creus que ha estat clau en la teva recuperació?
Fer cas al metge ha estat clau. I portar una vida una mica ordenada. Ni alcohol, ni tabac ni drogues. I a poc a poc veure les coses pel seu vessant positiu.
Quines coses fas o has fet de les que estiguis orgullós?
Els catorze anys que porto de voluntari d’Amics de la Gent Gran, una fundació que ajuda a la qualitat de vida de les persones grans. I alguns programes de radio en que he col·laborat en que crec que he fet i dit bé les coses.
T’ha ajudat la família?
Sense la família això hauria estat insuportable. M’ha sostingut emocionalment i financera en moments molt difícils.
T’han ajudat els amics?
He passat temporades de moltes relacions socials i temporades molt solitàries. Alguns amics m’han acompanyat quaranta anys. Estic orgullós de tenir amistats que han estat al meu costat tota la vida.
Tens projectes?
El meu projecte és ficar-me en tots els projectes que em surtin que m’interessin. Com aquest d’Activament.
Quin consell donaries a una persona amb trastorns mentals?
Que busqui ajuda el més aviat possible i tingui cura de sí mateix. I que procuri ser positiu. Les coses poden canviar i poden millorar.
Què opines de les associacions de persones amb trastorns mentals?
Crec que cada dia són més necessàries. Nosaltres hem de tenir un paper actiu en les polítiques de salut mental i hem de tenir una veu pròpia. I hem de ser més actius en elles.
Què voldries que féssim?
Anar per les escoles parlant de problemes mentals em semblaria utilíssim. I clar, lluitar contra l’estigma. I ajudar-nos els uns als altres en la nostra problemàtica.
