[:ca]Això que a continuació reflexionaré amb vosaltres són temors, són pors, són coses que viatgen per la meva ment i amb tremolors no assumeixo encara la meva acceptació.[:es]Esto que a continuación voy a reflexionar con vosotros son temores, son miedos, son cosas que viajan por mi mente y con temblores no asumo todavía mi aceptación.[:]
Els experts parlen de malalties amb un origen bio-psico-social, com si l'ordre d'importància dels factors que desencadenen els Trastorns Mentals Severs (TMS) fos aquest: biològic, després psicològic i finalment social.
Avui sento la necessitat de parlar de la contenció mecànica que vaig patir a l’hospital psiquiàtric. Recordo que va ser per no voler prendre’m una pastilla.
Fa més de vint anys que tinc depressió. He intentat estudiar i treballar durant molts anys. Fins que em van donar la incapacitat permanent absoluta.
Em trobo tot sovint amb una disjuntiva: És la psiquiatria una ciència rigorosa, mesurable i verificable? Ho és la psicologia? Ho són els psicofàrmacs?
Aquesta setmana ha tingut lloc a Granada la 1a Trobada d'Entitats de Salut Mental en 1a Persona de l'Estat Espanyol.
Una frase que vaig llegir a un diari digital que va cridar poderosament la meva atenció, deia: “Si un de cada 20 nens pateix TDAH, potser hauriem de plantejar-nos si és la societat la que té un gran trastorn”.
Póster presentat al XXXIII Congreso de la ANESM. Elaborat conjuntament amb Ana Carrelero, d'Entrevoces, Raquel Ruiz, i els nostres companys Francisco Eiroa Orosa i Hernán Sampietro.
Les persones amb discapacitat tenim més dificultats a l'hora de trobar una feina respecte a les persones que no pateixen una discapacitat.
Crec que les coses no s'aconsegueixen sense fer res per tenir-les; s'aconsegueixen, la majoria de les vegades, conquerint-les.
