Retirada i reducció de la medicació
Quant més temps es pren la medicació o medicacions, més s’ ancora al cos i més difícil resultarà la seva retirada.
Segueixen presents en la societat el rol de malalt i les tares del cervell
Continuem farcits de pastilles, i més amb la Marató de TV3 que es farà enguany, que impulsarà la recerca biomèdica.
Maternitat i Estigma
Sóc Mònica, tinc quaranta-tres anys i estic casada amb una altra dona.
Sobremedicació imposada (1996-2017)
Més de 20 anys amb una sobremedicació brutal a base de psicofàrmacs (antipsicòtics, antidepressius, estabilitzadors de l'ànim, ansiolítics/hipnòtics...).
L’estigma sanitari: La pública
L’estigma sanitari per raó de salut mental és real i quotidià, no una percepció distorsionada ni un zel excessiu.
La meva infància i els meus microtraumes
M'agradaria parlar del que jo entenc per microtraumes i que els emmarco en la infància i preadolescencia per a entendre com em va sobrevenir el trastorn mental.
Coronavirus: El dia després
Quan tota aquesta situació d'excepcionalitat acabi… Després d'uns dies, setmanes i fins i tot mesos, tota l'experiència traumàtica que hem viscut, almenys la majoria de la població, necessitarà respostes i ajudes.
Som llibertat en igualtat
Primer, dir que jo mai he deixat la medicació i tot i això he recaigut per estrès. Jo sóc de l'opinió que l'ànima es protegeix, amb desdoblament de la realitat i sensibilitat extrema, per a ser més forta.
La meva experiència amb la psiquiatria biologicista i les “drogues” psiquiàtriques
Llevo casi treinta años con trastorno mental. Debuté a los trece años con una depresión mayor.
La meva autoestima i l’estigma
Ara, ja per fi, tot es posa a lloc, però cal disciplina de pensament, cal tenacitat i tossuderia per tal de no decaure en les teves pròpies fal·làcies internes.
