Afortunadament, no sóc infeliç
El meu nom és Álex, tinc 44 anys i estic diagnosticat d'esquizofrènia des dels 28.
El meu nom és Álex, tinc 44 anys i estic diagnosticat d'esquizofrènia des dels 28.
Els problemes d’una persona amb trastorn mental comencen el primer dia que som diagnosticats amb una etiqueta psiquiàtrica.
Quan vaig decidir demanar ajuda perquè no podia suportar més el meu brot psicòtic, van aparèixer altres mals, potser se’ls podria anomenar afectes col·laterals de haver demanat ajud.
Un dia per la tarda en el que em trobava hiperactiu mentalment, em ve al cap la frase: "Déu meu! Que no recordes que no tens habilitats socials, Dani?". I a continuació dic: "Escriuré un article sobre el tema!".
Tot i tenir el mateix diagnòstic des del principi, aquest ha anat evolucionant cap a una esquizofrènia residual, que significa que no hi ha tants símptomes positius.
Sempre hi ha algú que destaca per la seva sensibilitat; persones a les quals, de vegades, les coses ens superen, perdem la batalla del seny, i acabem ingressades a un psiquiàtric.
Desgranant, un a un, els meus sentiments envers la gent que m’acompanya i deslloriga tot entramat, que hi és, que es fa notar i que es fa notòria és quan endevino la lluita que ens uneix contra l’estigma en salut mental.
És curiosa la falta de definició de l'esquizofrènia. Fins el segle XIX no apareix aquest nom com un trastorn.
Considero que el meu brot psicòtic va ser complex, suposo que com tots els brots psicòtics o, fins i tot, com tots els trastorns.
El meu historial psiquiàtric compta amb més de 35 anys. Paradoxalment, i en contra d’allò que els texts explicaven llavors, el pronòstic, afortunadament, no s’ha complert.