Retirada i reducció de la medicació
Quant més temps es pren la medicació o medicacions, més s’ ancora al cos i més difícil resultarà la seva retirada.
Quant més temps es pren la medicació o medicacions, més s’ ancora al cos i més difícil resultarà la seva retirada.
Queda molt, moltíssim per lluitar perquè la salut mental deixi de ser un estigma social.
Incapacitada per viure el dia a dia amb certa normalitat. Falta d’atenció i apatia. Molta apatia.
En temps en els quals el dolor era molt profund i estava ficat de ple en un laberint de deliris, l'única cosa que va poder fer-me sentir millor i sortir a poc a poc d'aquell embull va ser l'amor.
Aquestes darreres setmanes he estat pensant molt sobre aquest tema, arrel de la mort per suïcidi d’un company d’ActivaMent,
No recordo quan, personalment, vaig deixar de considerar i dir que m'han diagnosticat o pateixo un trastorn bipolar per començar a considerar i dir que era bipolar.
Vivim en un sistema capitalista, competitiu i venut, un sistema que fa a moltes persones invisibles i oblidades.
Al punt de la quarantena m’ha arribat una mena de nou despertar, el que durant anys havia sigut l’única opció ara es dissol entre un munt d’oportunitats.
He passat més de mitja vida amb fòbies, pors, crisis d'ansietat, quatre depressions majors i TOC.
Tinc cinquanta-un anys ja, porto més de mitja vida lluitant o intentat superar-me dia a dia.