Estar bé “no serveix de res”
Gràcies perfer-me la vida més i més difícil i posar-me a prova. Que si podré...? Demà serà un altre dia, sí. Però, no ho sé, no sé si tindré forces.
Sobre el mot “Tarat”
L'Institut d'Estudis Catalans ha inclòs una accepció del mot “Tarat”: “2. adj. i m. i f. [LC] Que pateix un trastorn mental, dit despectivament". Per què?
Retirada i reducció de la medicació
Quant més temps es pren la medicació o medicacions, més s’ ancora al cos i més difícil resultarà la seva retirada.
Perdre la por
Avui tinc molta por, però hi ha una escletxa a la paret que em fa arribar un raig dèbil de llum i és on m’aferro com si m’hi anés la vida. Que de fet, m’hi va.
Segueixen presents en la societat el rol de malalt i les tares del cervell
Continuem farcits de pastilles, i més amb la Marató de TV3 que es farà enguany, que impulsarà la recerca biomèdica.
Participar
A la nostra societat allò important i el que ens ensenyen des de ben petites és a guanyar.
Violació constitucional: entrada a la força pel 112 en l’habitatge d’una persona amb diagnòstic de trastorn mental
Si jo no tingués un diagnòstic de trastorn mental sever, estic segur que mai s'hauria produït l'acció de les forces de seguretat que narraré.
De gent tòxica, mala praxis i “professionals dimoniets/es” n’hi ha arreu
Vull creure que arribarà el dia en què la societat en general comprendrà que els problemes de salut mental emanen de la vulneració sistemàtica dels drets humans arreu on es donguin aquests problemes.
Salut mental no, salut física sí?
Il·lustració © Jordi Serra Últimament em pregunto quantes vegades he traspassat els límits de la meva salut mental [...]
Democràcia sí, però poqueta: ens volen robar la Síndica de Greuges?
Sé que pot sonar estrany parlar de degradació democràtica a un Estat on a les seves institucions no han sortit mai del franquisme, però ara no tenim gaires excuses perquè ho estem vivint a casa nostra.
