Com abordar temes sensibles de GAM: El suïcidi i les conductes autol·lítiques.
Continuant amb el Cicle de Tallers de Col·lectivitat i Suport Mutu 2025. En aquesta ocasió veurem com abordar el tema [...]
Continuant amb el Cicle de Tallers de Col·lectivitat i Suport Mutu 2025. En aquesta ocasió veurem com abordar el tema [...]
Si jo no tingués un diagnòstic de trastorn mental sever, estic segur que mai s'hauria produït l'acció de les forces de seguretat que narraré.
Ja tenim aquí la Marató de TV3 dedicada a difondre un discurs d’odi contra les persones psiquiatritzades.
Em preocupa, sempre m'ha preocupat fer el bé a altres persones. Clar que no sóc la personificació de la bondat, ni de bon tros, si em fan mal reaccionaré.
Si ets dona i tens un problema de salut mental, de ben segur que convius amb una doble discriminació.
Llevo casi treinta años con trastorno mental. Debuté a los trece años con una depresión mayor.
Crec que quan parlem de falsos positius tan sols els molt entesos i els activistes en salut mental contra l’estigma sabem a què ens referim.
El programa Ara i Aquí que ha realitzat La 1 de TVE el proppassat divendres ha quedat a la memòria dels qui han tingut el disgust de veure’l com un model d’estigmatització i vulneració de drets.
Encara amb l'emoció viva, que és esmunyedissa a les paraules, voldria compartir amb qui no van estar allí, a la gran festa que va ser el primer Orgull Boig de Catalunya, com ho vaig sentir jo.
Tenir un trastorn mental no em converteix en una persona diferent de les altres. No em fa ni millor ni pitjor persona. Cal fugir dels estereotips que tant de mal fan.