Victòria!
Anar a una comissaria i denunciar. Tot un èxit contra la por, el sentiment de culpa, la vergonya, l'horror sofert i el desig d'oblidar.
Anar a una comissaria i denunciar. Tot un èxit contra la por, el sentiment de culpa, la vergonya, l'horror sofert i el desig d'oblidar.
He tingut molts malsons al llarg de la meva vida. Dos d'ells van ser estant desperta. Van ser dos malsons que van durar mesos.
M'he adonat que quan perdonem el mal causat, en realitat el que estem fent és alliberar-nos de la culpa.
El sentiment de culpa és molt ampli. Per això escric de la culpa des de mi mateixa, però també des dels diferents contextos en què l'he sentida i continuo sentint-la.
L'autoestima és quelcom que té més importància del que sembla. En el meu cas va ser fonamental en la meva vida.
Com ja vaig explicar en un article anterior, jo vaig patir abusos sexuals intrafamiliars i maltractament psicològic en la infància. Recordo el sentiment de desemparament, de tristesa infinita, de solitud, d'indefensió.
De petita vaig patir abusos sexuals per part d’un familiar. En aquest article parlaré d'una pesada llosa anomenada silenci.
D'un temps ençà, vinc llegint sobre feminisme, llibres i diversos llocs web que tenen molta informació interessant escrita amb perspectiva de gènere.
El trauma té lloc cap a principis dels ‘80, en temps convulsos pel país. Tenia 9 o 10 anys, no recordo exactament.