Avui vull reflexionar amb tots vosaltres sobre una cosa que va canviar el meu futur.
Vull explicar-vos que en temps en els quals el dolor era molt profund i estava ficat de ple en un laberint de deliris, l’única cosa que va poder fer-me sentir millor i sortir a poc a poc d’aquell embull va ser l’amor.
Aquesta és una clau molt important per a poder resoldre el costós del camí, quan un té una sensibilitat molt més transcendental que els altres, quan un té diagnosticat un trastorn i és objecte de comentaris prejudiciosos per part de la societat, quan un té dolor psíquic i els seus dies passen amb una profunditat que costa molt de superar.
Per això dic que l’amor de la família, dels amics, de la parella, dels professionals també, perquè cal referir-se a ells, perquè hi ha grans persones amb grans cors en les professions que es dediquen a la salut mental dels altres.
Dir que és tan important que algú et digui una paraula d’afecte i que algú t’abraci, i notis aquest caliu perquè es vagi calmant tot aquest desassossec que tens a l’interior.
També estan els desafiaments que hem de tenir en compte, ja que quan un cau en un procés psicòtic ha de ser acompanyat i cuidat. Per a això necessitem tenir al voltant professionals, família, en definitiva, necessitem que la societat es prepari per a poder acompanyar els nostres passos i també podem preparar-nos nosaltres mateixos utilitzant algun dels recursos de directives anticipades (plans de crisis, PDA, etc.), i que no ens fem mal.
Avui estava pensant que el més important és tenir des del naixement un amor immens, i així poder evitar que no faci mal la vida, aquest procés que tant danya l’instant i el futur més immediat.
Avui volia reflexionar amb tots els que esteu llegint això: que és un important avantatge tenir amor per a no caure mai en aquest tràfec d’irrealitat, però també si no el pots evitar has de tenir un acompanyament en el teu entorn, perquè puguis sortir indemne de tot el que pugui passar-te o passar per la teva ment.
Miguel Ángel Pérez Salcedo
