La meva infància i els meus microtraumes
M'agradaria parlar del que jo entenc per microtraumes i que els emmarco en la infància i preadolescencia per a entendre com em va sobrevenir el trastorn mental.
M'agradaria parlar del que jo entenc per microtraumes i que els emmarco en la infància i preadolescencia per a entendre com em va sobrevenir el trastorn mental.
El meu historial psiquiàtric compta amb més de 35 anys. Paradoxalment, i en contra d’allò que els texts explicaven llavors, el pronòstic, afortunadament, no s’ha complert.
Avui sento la necessitat de parlar de la contenció mecànica que vaig patir a l’hospital psiquiàtric. Recordo que va ser per no voler prendre’m una pastilla.
Em trobo tot sovint amb una disjuntiva: És la psiquiatria una ciència rigorosa, mesurable i verificable? Ho és la psicologia? Ho són els psicofàrmacs?
Al final la psiquiatra que em porta ara ho ha reconegut: no tinc esquizofrènia paranoide crònica. Tampoc esquizoafectivitat, ni trastorn bipolar.
La Nostra naturalesa és salut, alegria, vitalitat, innocència, creativitat, afectivitat, transcendència. En definitiva, és amor. Tots naixem amb una preciosa i exclusiva essència.
Després d’un gran recorregut per un gran nombre de professionals, us deixo uns quants consells (o tips) perquè us atureu a pensar si l’equip o el professional que us està portant és l’adequat per a vosaltres.
Segurament molts de vosaltres ara mateix estareu pensant que sí, que s’ha de promoure més la investigació en aquest camp, ja que queda molt per descobrir, però aquesta pregunta té una mica de trampa.
O no combregar-hi? Vaig tenir una educació religiosa, però vaig renegar-hi després. Vaig passar una època en què em declarava agnòstic i ara, definitivament, em considero ateu convençut.
Póster presentat al XXXIII Congreso de la ANESM. Elaborat conjuntament amb Ana Carrelero, d'Entrevoces, Raquel Ruiz, i els nostres companys Francisco Eiroa Orosa i Hernán Sampietro.