Com abordar temes sensibles de GAM: El suïcidi i les conductes autol·lítiques.
Continuant amb el Cicle de Tallers de Col·lectivitat i Suport Mutu 2025. En aquesta ocasió veurem com abordar el tema [...]
Continuant amb el Cicle de Tallers de Col·lectivitat i Suport Mutu 2025. En aquesta ocasió veurem com abordar el tema [...]
El 13 de gener és considerat Dia Mundial de la Depressió. Vallès Oriental Televisió (VOTV) va demanar a la nostra [...]
He passat més de mitja vida amb fòbies, pors, crisis d'ansietat, quatre depressions majors i TOC.
Tinc cinquanta-un anys ja, porto més de mitja vida lluitant o intentat superar-me dia a dia.
És molt comú en les persones que patim depressió també tenir ansietat en algun moment (no totes, per descomptat, però sol passar).
La vida no sempre és igual i menys per algú com jo que pateix un Trastorn Bipolar.
Els dies es van esclarint, encara que em faci una mica de por dir-ho —soc una mica susceptible de pensar que quan dic que alguna cosa va bé, de cop i volta comenci a anar malament—.
Cada dia, quan sona el despertador, el primer que penso es que avui no, avui no em podré llevar.
Els psiquiatres em deien que amb medicació i fent teràpia podia portar una vida “normal” però no ho vaig aconseguir mai. Fins fa uns cinc anys.
Tot i tenir el mateix diagnòstic des del principi, aquest ha anat evolucionant cap a una esquizofrènia residual, que significa que no hi ha tants símptomes positius.