Dia Mundial de la Depressió 2022
El 13 de gener és considerat Dia Mundial de la Depressió. Vallès Oriental Televisió (VOTV) va demanar a la nostra [...]
El 13 de gener és considerat Dia Mundial de la Depressió. Vallès Oriental Televisió (VOTV) va demanar a la nostra [...]
He passat més de mitja vida amb fòbies, pors, crisis d'ansietat, quatre depressions majors i TOC.
Tinc cinquanta-un anys ja, porto més de mitja vida lluitant o intentat superar-me dia a dia.
És molt comú en les persones que patim depressió també tenir ansietat en algun moment (no totes, per descomptat, però sol passar).
La vida no sempre és igual i menys per algú com jo que pateix un Trastorn Bipolar.
Els dies es van esclarint, encara que em faci una mica de por dir-ho —soc una mica susceptible de pensar que quan dic que alguna cosa va bé, de cop i volta comenci a anar malament—.
Quan vaig decidir demanar ajuda perquè no podia suportar més el meu brot psicòtic, van aparèixer altres mals, potser se’ls podria anomenar afectes col·laterals de haver demanat ajud.
Cada dia, quan sona el despertador, el primer que penso es que avui no, avui no em podré llevar.
Els psiquiatres em deien que amb medicació i fent teràpia podia portar una vida “normal” però no ho vaig aconseguir mai. Fins fa uns cinc anys.
Tot i tenir el mateix diagnòstic des del principi, aquest ha anat evolucionant cap a una esquizofrènia residual, que significa que no hi ha tants símptomes positius.