El meu potencial
Sóc fill de català i andalusa, que va néixer a Catalunya i ha viscut tota la vida aquí.
Sóc fill de català i andalusa, que va néixer a Catalunya i ha viscut tota la vida aquí.
Em van diagnosticar un trastorn esquizoafectiu als 23 anys, amb tot el que això implica. Jo volia tenir un fill. Per a mi era la il·lusió de la meva vida, encara que sabia que comportaria sacrificis.
Es diu que treballar, per les persones que hem patit un trastorn mental, és bo per la nostra salut mental. Com per a tot el món!
El 10 de setembre es va celebrar el Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi. El suïcidi es pot prevenir. Això ens diuen.
El psicòleg d'una teràpia de grup a la que anava ens parlava d'aquest concepte. Era una cosa que, tenint en compte com vius el dia a dia, ens costava introduir a les nostres vides.
Fins no fa gaires anys les dones amb trastorns mentals crònics com aquell amb el que jo convisc, i no només elles (també me'n recordo ara de les dones amb discapacitat intel·lectual, per exemple) eren sistemàticament esterilitzades: expressió màxima que si elles, en algun moment de la seva adultesa trastornada, sentien el desig de ser mares, s'havia d'acabar amb aquell desig d'arrel.
Crec que com societat tenim un problema greu. La civilització occidental està construïda sobre les possessions, sobre el capital. Crec que no hi ha ningú que controli la situació. Ni els multimilionaris. Posar el capital al centre del nostre projecte social ha fet que cada un de nosaltres ho hagi interioritzat, de forma que les persones han passat a un segon pla i el que compta és el que tens. També has de ser una persona productiva econòmicament per a encaixar al sistema. Ens valorem a nosaltres mateixos segons les nostres possessions.
Sóc Mònica, psicòloga de formació, activista de la salut mental i formo part d’ActivaMent. M'agraden moltes coses, com cantar, ballar, llegir, escriure, etc. Tinc un trastorn mental, i vull parlar del paper tan important que té per a mi una activitat com és el teatre.
Us parlo des de l'experiència de patir un trastorn mental anomenat esquizofrènia paranoide. Almenys això és el que han aconseguit determinar els psiquiatres que m'han tractat i crec, molt al meu pesar, que no s'han equivocat.
Crec que les persones no s'han de mesurar pel que aconsegueixen, sinó per quantes vegades intenten aconseguir quelcom, tot i que no puguin assolir-ho.