Salut mental no, salut física sí?
Il·lustració © Jordi Serra Últimament em pregunto quantes vegades he traspassat els límits de la meva salut mental [...]
Il·lustració © Jordi Serra Últimament em pregunto quantes vegades he traspassat els límits de la meva salut mental [...]
Aquests dos conceptes són claus en la meva vida. La principal connexió entre ells és que jo no vaig demanar ser “diferent”.
Un dia per la tarda en el que em trobava hiperactiu mentalment, em ve al cap la frase: "Déu meu! Que no recordes que no tens habilitats socials, Dani?". I a continuació dic: "Escriuré un article sobre el tema!".
Estrenem any, el 2019... mirava d’agrupar en poques línies, què és per mi el GAM, què m’aporta i què puc aportar jo al Grup d’Ajuda Mútua.
Arriba un moment en la vida en què després de tot allò viscut, i tot allò que he passat, allò que poden arribar a dir o pensar de mi… ja em rellisca bastant.
Estic filosofant amb mi mateixa sobre la forma en que la publicitat, molts professionals de la salut mental i escriptors de llibres d’autoajuda, ens donen lliçons sobre la forma correcta i rapida de aconseguir la felicitat absoluta.
M’agrada la gent que va de cara, la gent que lluita pels seus ideals, per allò que creu just, perquè avui dia queda poca gent així.
Recordo mentir per por. Tenia por a que la meva mare s’enfadés per tot i per res, per tant vaig començar amb respostes que vaig pensar que no serien qüestionades i serien acceptades, a costa de no parlar-li de forma sincera.
Us parlaré de les diferents etapes per les que passa una persona amb patiment psíquic i els seus familiars, entenent que estem fent un dol.
Hem de perdonar els nostres monstres perquè la ràbia i el dolor que sentim no ens destrossi per dins i puguem seguir vivint en lloc de seguir sobrevivint. Però, i si decidim no perdonar?