“Aquí Ningú és Perfecte”, el programa de ràdio per a la promoció de la salut mental comunitària de El Prat Ràdio (91.6 FM), continua amb les seves emissions setmanals amb una tertúlia grupal a través de vídeo-conferència.
Del temor a quedar-me sola, a la solitud, fins i tot venia a mi la idea d’acabar tancada al psiquiàtric de per vida.
Des del mes de setembre estem vivint a Catalunya uns fets que se surten de la nostra normalitat, tant des d’un punt de vista polític com social.
Fa més de vint anys que tinc depressió. He intentat estudiar i treballar durant molts anys. Fins que em van donar la incapacitat permanent absoluta.
Estudia, segueix estudiant, treballa, no t’engreixis, fes esport i fes-ho millor que ningú... Són frases de l’èxit, o podrien ser, segons la meva opinió, la mostra de la tortura que suposa conviure amb un alt nivell de perfeccionament.
Moltes de les persones que tenim un trastorn mental, sigui des de fa poc temps o cronificat, evidentment tenim limitacions.
Vaig fumar durant vint-i-dos anys. Ho vaig deixar fa vint anys, després de molts intents. Jo fumava més de tres paquets diaris.
Al llarg de la vida se'ns planteja la pregunta de qui volem ser. Es tracta, unes vegades de forma idíl·lica, altres utòpica, d'un reflex del que les nostres característiques i capacitats podrien arribar a oferir.
Crec que hi una certa idea predominant de que el cànnabis i altres tòxics no tenen una gran importància en la nostra salut. L'alcohol es consumit de forma habitual per milions de persones.
Em dic Ana. Pateixo un trastorn d'ansietat amb agorafòbia des de fa deu anys. Sóc, per tant, una "persona agorafòbica” d'aquelles que tant espanten als anomenats “normals”.
