El dimecres 14 d'abril, de 17.00 a 19.00, conversarem sobre Maternitats boges amb María Isabel Cantón per compartir experiències des de la maternitat, la bogeria i la psiquiatrització. Un esdeveniment virtual, obert i gratuït.
Estem molt a prop d'aconseguir que deixi de ser legal (i passi a ser un delicte) mutilar el cos d'una persona (habitualment una dona), sense consentiment o contra la seva voluntat, per impedir que pugui reproduir-se.
Sóc Mònica, tinc quaranta-tres anys i estic casada amb una altra dona.
Va començar quan jo tenia uns dinou anys, estava a l’aula de psicopatologia clínica aprenent els criteris diagnòstics del TOC i vaig concloure que aquell patiment tan bèstia que jo tenia, es deia TOC.
Tenir un trastorn mental no em converteix en una persona diferent de les altres. No em fa ni millor ni pitjor persona. Cal fugir dels estereotips que tant de mal fan.
Em van diagnosticar un trastorn esquizoafectiu als 23 anys, amb tot el que això implica. Jo volia tenir un fill. Per a mi era la il·lusió de la meva vida, encara que sabia que comportaria sacrificis.
Fins no fa gaires anys les dones amb trastorns mentals crònics com aquell amb el que jo convisc, i no només elles (també me'n recordo ara de les dones amb discapacitat intel·lectual, per exemple) eren sistemàticament esterilitzades: expressió màxima que si elles, en algun moment de la seva adultesa trastornada, sentien el desig de ser mares, s'havia d'acabar amb aquell desig d'arrel.
Em dic Inma, tinc 47 anys. Als 19 anys, més o menys, vaig començar a tenir els primers símptomes de problemes de salut mental.
Em dic Rosa, sóc mare i visc amb un diagnòstic de trastorn bipolar. Volia compartir amb vosaltres la meva experiència.
