La veritat sempre surt a la llum
Al final la psiquiatra que em porta ara ho ha reconegut: no tinc esquizofrènia paranoide crònica. Tampoc esquizoafectivitat, ni trastorn bipolar.
Al final la psiquiatra que em porta ara ho ha reconegut: no tinc esquizofrènia paranoide crònica. Tampoc esquizoafectivitat, ni trastorn bipolar.
Fa poc he fet 50 anys. Durant la meva vida hi ha hagut episodis que han conformat la meva personalitat, el meu caràcter, el meu trastorn. En moments clau he notat la soledat de qui se l’envia al psiquiatra i se li fa prendre unes pastilles.
“I ara entraràs en un somni molt dolç”, deia la anestesista mentre m’acariciava la mà. I així era, trigava ‘cero coma’ en perdre la consciència.
Qualsevol qui hagi viscut un episodi de depressió, i més encara si és de Depressió Major, sap que això sol comportar la pèrdua d'amistats, parella, afectes, treball, etc.
No sol fallar: quan li dius a algú que estàs travessant una depressió, la seva primera reacció és dir-te: “Anima't, no estiguis trist!”, o alguna cosa semblant.
Sóc Francesc, membre d’ActivaMent. La meva intenció amb aquest relat és que persones com jo es vegin reflectides i això els ajudi a entendre que no estan soles en aquesta lluita per millorar.
Estic en una llarga cua per matricular-me en el 4t curs de la Facultat de Dret. No m'importa esperar: començo a veure totes les possibilitats que m'oferiran quan acabi la carrera.
Sóc sòcia d’ActivaMent des de fa un temps i, tot i que m'encanta escriure, sobretot contes per adults, encara no havia participat en el Blog.
Quan jo tenia 12 anys alguna cosa a la meva vida va començar a torçar-se, fins que vaig tocar fons als 13 anys.
Fa més de trenta anys no li deien així als meus problemes. Llavors era una “Psicosi Endògena”.