Ser o estar bipolar?
No recordo quan, personalment, vaig deixar de considerar i dir que m'han diagnosticat o pateixo un trastorn bipolar per començar a considerar i dir que era bipolar.
No estic sola
La vida no sempre és igual i menys per algú com jo que pateix un Trastorn Bipolar.
Un diagnòstic inesperat
Gairebé no recordo res. Res de res. Només sóc capaç de visualitzar l'aeroport del Prat, arribades, acabada d'aterrar de la gran poma: Nova York. Any 2002.
La feina i el trastorn mental
El trastorn mental no em va arribar en el pitjor moment ni en un moment especialment delicat a la meva vida.
Encara tinc il·lusions, somnis i esperances
Vull explicar-vos que sempre he estat i sóc alegre i divertida, que encara tinc il·lusions, somnis i esperances.
La meva autoestima i l’estigma
Ara, ja per fi, tot es posa a lloc, però cal disciplina de pensament, cal tenacitat i tossuderia per tal de no decaure en les teves pròpies fal·làcies internes.
Em reconec en múltiples símptomes de molts trastorns
Tot i tenir el mateix diagnòstic des del principi, aquest ha anat evolucionant cap a una esquizofrènia residual, que significa que no hi ha tants símptomes positius.
El xantatge del meu brot psicòtic
Considero que el meu brot psicòtic va ser complex, suposo que com tots els brots psicòtics o, fins i tot, com tots els trastorns.
Reflexions per a l’alliberament
Un día sientes, sin saber por qué, que la luz se apaga, que algo en tu interior ha cambiado. Y lo peor, no sabes por qué, la obsesión se apodera de ti.
Resiliència
Primer de tot, m’agradaria exposar-vos la meva història de vida al llarg del meu problema de salut mental: el trastorn bipolar. M’ho van diagnosticar als 16 anys, i, des d’aleshores ha estat una lluita constant.
