Ja és aquí el nostre quart llibre electrònic, amb els textos guanyadors del IV Concurs de Relats Breus d’ActivaMent. Un concurs que cada any organitza l’Àrea d’Art i Cultura de la nostra entitat.
Ja fa més d’un any que va començar la pandèmia i psicològicament, a vegades, em dóna la sensació que seguim en els primers mesos d’aquesta.
No podem tenir-ho tot controlat. Tot semblava anar bé, creia que ho tenia tot controlat, el trastorn dominat, i zas!, apareixen els símptomes.
No recordo haver estat mai tan a prop de sentir-me feliç com en aquests mesos en que hem hagut de viure confinats.
[:ca]Això que a continuació reflexionaré amb vosaltres són temors, són pors, són coses que viatgen per la meva ment i amb tremolors no assumeixo encara la meva acceptació.[:es]Esto que a continuación voy a reflexionar con vosotros son temores, son miedos, son cosas que viajan por mi mente y con temblores no asumo todavía mi aceptación.[:]
Amb les mesures de confinament per evitar el contagi del coronavirus a ActivaMent hem patit la cancel·lació de tots els esdeveniments programats.
No. Aquest no és un article sobre el confinament. Hi ha qui ho ha viscut sense dificultats especials i els qui ho han tingut realment complicat perquè li donessin un cop de mà.
Avui he anat al supermercat. Només sortir al carrer en aquestes setmanes de quarantena que ja hem complert, he notat un clima de tensió.
Tancada a casa des del divendres tretze de març. No sóc supersticiosa, simplement tinc més temps per adonar-me de coses que abans ni se’m passaven pel cap.
Aviat farà dos mesos i no sabem quant de durarà. Ens acompanya un temps que ens obliga a aturar-nos, a pensar, a sentir, a cuidar-nos i a tenir cura dels altres.
