Jo m’estimo
No sabria dir quan va començar tot. Sempre em deien que era massa sensible. Què és ser massa sensible?
No sabria dir quan va començar tot. Sempre em deien que era massa sensible. Què és ser massa sensible?
Des de que vaig ser diagnosticada fa uns anys una de les coses que solc anhelar, a vegades, és aquella cosa anomenada “estabilitat emocional”.
M'agradaria parlar del que jo entenc per microtraumes i que els emmarco en la infància i preadolescencia per a entendre com em va sobrevenir el trastorn mental.
Que important és poder gestionar bé les nostres emocions per portar una vida sana i feliç, en definitiva, saludable.
No em ve de gust parlar del meu deliri. Ni tan sols del meu diagnòstic, ni de si estic estable o no.
Estrenem any, el 2019... mirava d’agrupar en poques línies, què és per mi el GAM, què m’aporta i què puc aportar jo al Grup d’Ajuda Mútua.
Diuen que per estimar als altres és necessari estimar-se a un mateix...
Arriba un moment en la vida en què després de tot allò viscut, i tot allò que he passat, allò que poden arribar a dir o pensar de mi… ja em rellisca bastant.
M’agrada la gent que va de cara, la gent que lluita pels seus ideals, per allò que creu just, perquè avui dia queda poca gent així.
Us parlaré de les diferents etapes per les que passa una persona amb patiment psíquic i els seus familiars, entenent que estem fent un dol.