Activisme en salut mental des de la meva experiència personal
Sóc Raquel, tinc Asperger/TEA i no sé diferenciar entre les diferents expressions humanes.
Sóc Raquel, tinc Asperger/TEA i no sé diferenciar entre les diferents expressions humanes.
Durant la meva infància se'm va diagnosticar un Síndrome de Turner. A l'escola sempre he sigut víctima de mofes i discriminacions degut a les característiques que aquest em condicionava.
Recordo, des que tinc consciència de mi mateix, quelcom més que detalls. No vaig anar a cap Llar d’Infants (antigues “guarderies”), i fins als 4 o 5 anys d’edat no vaig entrar al què llavors deien “Pàrvuls”.
L'autoestima és quelcom que té més importància del que sembla. En el meu cas va ser fonamental en la meva vida.
Estic convençuda que la meva baixa autoestima i la construcció d’una autoimatge negativa en la meva infància i adolescència em van dur a la depressió.
Com a persona diagnosticada d’un trastorn (esquizoafectiu), em toca parlar-vos sobre salut mental. Aquesta engloba les emocions, les sensacions, els sentiments, tot allò que normalment no es veu.
Avui en dia quasi no sé què escriure. Les persecucions, com les que visc quan tinc una paranoia, que per mi són de veritat, no existeixen.
Sempre, des de molt petita, m’he preguntat si realment era jo la rara de la classe de qui tots se’n burlaven i es reien d’ella. Jo era una nena pigada, tímida i molt abstreta.
La maldat era un concepte tan sols, un petit constructe mental que em feia més plena de matisos. Així, mai em va ferir: formava part de mi, i jo no volia fer-me mal.
És desanimador! Malgrat la lluita que ja dura anys perquè les persones amb problemes de salut mental estiguin desestigmatitzades i vistes d'una altra manera, una i altra vegada ens trobem amb un tracte irracional i il·lògic que porta en orris les nostres aspiracions de ser tractats en el pla de la igualtat.