Ambigüitat entre el rigor científic i la pseudociència
Em trobo tot sovint amb una disjuntiva: És la psiquiatria una ciència rigorosa, mesurable i verificable? Ho és la psicologia? Ho són els psicofàrmacs?
Em trobo tot sovint amb una disjuntiva: És la psiquiatria una ciència rigorosa, mesurable i verificable? Ho és la psicologia? Ho són els psicofàrmacs?
Segurament molts de vosaltres ara mateix estareu pensant que sí, que s’ha de promoure més la investigació en aquest camp, ja que queda molt per descobrir, però aquesta pregunta té una mica de trampa.
“I ara entraràs en un somni molt dolç”, deia la anestesista mentre m’acariciava la mà. I així era, trigava ‘cero coma’ en perdre la consciència.
O no combregar-hi? Vaig tenir una educació religiosa, però vaig renegar-hi després. Vaig passar una època en què em declarava agnòstic i ara, definitivament, em considero ateu convençut.
Per primera vegada al món, a una pacient de 47 anys amb esquizofrènia refractària se li ha practicat neurocirurgia per inserir-li uns elèctrodes al cervell.
Llegeixo en Les Notícies d’ActivaMent que uns investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSID) han descobert un dels gens que intervenen en l’esquizofrènia.
Treballar moltes hores deprimeix, segons un estudi publicat l'any passat a la revista 'PLoS ONE'. Ja se sabia que treballar molt temps produeix trastorns psicològics i del somni.
L'any 2012 vaig assistir a una conferència sobre Salut Mental a Europa que es titulava: "Impacto socioeconómico de la promoción del trabajo para personas con trastorno mental en el ámbito de la Unión Europea".
Emile Durkheim, uns dels pares de la Sociologia, opina que sí, que viure a un Medi Urbà afecta la nostra Salut Mental.
Com definir el que tenim? El diagnòstic ens fa més mal que bé? Hi ha diversos estudis que ensenyen els avantatges i els desavantatges de parlar dels nostres problemes com de un “trastorn”.