Desafiaments de la salut mental i l’amor
En temps en els quals el dolor era molt profund i estava ficat de ple en un laberint de deliris, l'única cosa que va poder fer-me sentir millor i sortir a poc a poc d'aquell embull va ser l'amor.
En temps en els quals el dolor era molt profund i estava ficat de ple en un laberint de deliris, l'única cosa que va poder fer-me sentir millor i sortir a poc a poc d'aquell embull va ser l'amor.
Sóc Mònica, tinc quaranta-tres anys i estic casada amb una altra dona.
No. Aquest no és un article sobre el confinament. Hi ha qui ho ha viscut sense dificultats especials i els qui ho han tingut realment complicat perquè li donessin un cop de mà.
M'agradaria parlar del que jo entenc per microtraumes i que els emmarco en la infància i preadolescencia per a entendre com em va sobrevenir el trastorn mental.
Que important és poder gestionar bé les nostres emocions per portar una vida sana i feliç, en definitiva, saludable.
Si ets dona i tens un problema de salut mental, de ben segur que convius amb una doble discriminació.
M'he adonat que quan perdonem el mal causat, en realitat el que estem fent és alliberar-nos de la culpa.
Vull explicar-vos que sempre he estat i sóc alegre i divertida, que encara tinc il·lusions, somnis i esperances.
Recordo mentir per por. Tenia por a que la meva mare s’enfadés per tot i per res, per tant vaig començar amb respostes que vaig pensar que no serien qüestionades i serien acceptades, a costa de no parlar-li de forma sincera.
Hem de perdonar els nostres monstres perquè la ràbia i el dolor que sentim no ens destrossi per dins i puguem seguir vivint en lloc de seguir sobrevivint. Però, i si decidim no perdonar?