Ja tenim aquí el III Concurs de Relats Breus d’ActivaMent. Aquest any hem volgut abordar un tema important que ens afecta a totes, l’habitatge. Però l’hem volgut abordar des d’un lloc molt concret, des del que ens afecta al nostre col·lectiu, i us convidem a idear noves maneres de repensar com vivim, sota la temàtica:
Salut Mental: Llars i utopies. Noves maneres de repensar com vivim.
L’alt preu dels habitatges, la gentrificació de les ciutats i els desnonaments són un fet, per això us convidem a somiar futurs possibles: ciutats o habitatges imaginats, formes de vida comunitàries, projectes sostenibles, com casetes construïdes als arbres o, per què no?, habitacions que es munten i desmunten al nostre gust, construïdes, per exemple, amb peces de Lego. Tot el que us pugueu imaginar hi té cabuda.
Al llarg de la història, intel·lectuals, arquitectes, polítics i comunitats han posat l’accent en idees utòpiques i reformistes amb la intenció d’incidir en la vida diària de les persones. Alguns projectes no es van dur a terme, d’altres, amb major o menor fortuna, si ho han fet, i alguns estan en període de proves.
Somiadors, aquí van alguns exemples:
L’estil racional: Antonio Averlino Filarete, florentí establert a Llombardia, en el seu tractat d’arquitectura de mitjans del segle XV, va projectar una ciutat ideal que anomena Sforzinda en homenatge al seu mecenes Francesco Sforza. El projecte estava basat en una geometria ideal, basat en idees del classicisme on impera l’ordre i la simetria. Aquest projecte no es va portar mai a terme però va inspirar la ciutat fortificada més perfecte del món, Palmanova.
L’habitatge col·lectiu: a la primera meitat del segle XX l’Estat i els arquitectes soviètics Moisei Ginzburg e Ignaty Milinis es van aventurar amb l’habitatge col·lectiu, en l’Edifici Narkomfin. L’edifici tenia espais comunitaris compartits, com la cuina o la bugaderia, però també disposaven de guarderies, biblioteques o gimnasos. Le Corbusier, dues dècades més tard, va fer un plantejament similar però més funcional a l’Unité d’Habitation, però incorpora algunes botigues, com forns de pa o oficina de correus.
Cohousing o covivenda: a la dècada dels 80’ del segle XX, països com Dinamarca o Holanda busquen una alternativa a les residències de gent gran amb habitatges col·laboratius i autogestionats, on les comunitats de gent gran comparteixen espais comuns mantenint la independència a les seves cases. Els espais comuns inclouen en moltes ocasions un espai de cures. Les responsabilitats i decisions sobre la gestió són compartides per la comunitat. D’aquí també neix l’ecohousing, similar però en un entorn rural.
Inspira’t i desplega la teva creativitat!
El jurat estarà format per:
* Alfonso Gálvez, escriptor
* Júlia Badal, poeta i gestora cultural
* José Manuel Vara, escriptor i poeta
* Daniel Ruiz-Trillo, escriptor
* Cristina Martín (Princesa Inca), poeta
Descarrega’t les bases del concurs aquí:;III Concurs de Relats Breus
Per qualsevol dubte, pots escriure’ns a art@activament.org
