Aquest dijous 31 d’octubre, àgora de diàleg i reflexió sobre l’”Orgull Boig” i les seves raons de ser, preparant les celebracions del “Mad Pride Day” de maig del 2020. Farem un debat obert al públic amb membres de totes les entitats en primera persona que acceptin participar, i del PEI (Programa d’Estudis Independents) del MACBA, que actuaran com a disparadors d’idees/preguntes. L’objectiu serà debatre sobre per què ens sentim o no orgullosos de la nostra experiència en primera persona en salut mental i com ens ressona la definició de boig/boja per reivindicar-la.
Hi participen:
– Marc Obregón de Ràdio Nikosia.
– Hernán Sampietro d’activament Catalunya Associació.
– Jordi García de l’Associació Sociocultural matissos.
– Toni Santander de Federació Veus.
– Miguel Ángel Pérez, activista.
Algunes qüestions per iniciar el diàleg:
Orgull, de què? De què bogeria parlem? Per què i per a què és necessari el moviment de l’orgull boig? Com emfatitzar allò que ens uneix? Com estar orgulloses d’allò que ens fa mal i ens diferencia? Com estar orgulloses d’allò que és part de la nostra manera de ser al món? ¿Les societats necessiten de certes dosis de bogeria? Estar orgullosa d’una certa bogeria, vol dir necessàriament estar-ho de les etiquetes creades per nomenar el patiment i el malestar? De prop, algú és normal?
Algunes idees que donen suport a l’orgull:
Orgull de la singularitat, de la mateixa idea de llibertat i desig.
Orgull de la diversitat, de les sanes rareses.
Orgull d’una certa predisposició al desacatament.
Orgull de reivindicar el dret a ser com cada qui vulgui ser.
Orgull de l’honestedat, de la transparència radical, de la pregunta constant, del dubte, de ser qui recorda allò de que l’emperador va sempre nu.
Orgull de nedar a contra-corrent, d’allunyar del que és obvi per submergir-se en el complex. De vegades, orgull de perdre. Només de vegades.
Orgull de parlar amb aquestes veus que ens expliquen secrets que ningú compte.
Orgull del temps a contra-temps, de la curiositat, de la mística i el mític.
Orgull de la tendresa, de la fragilitat i la subtilesa. De qüestionar la normopatía.
Orgull de certes catarsi necessàries per desempolvarse dels pols del món.
Orgull de sobreviure, de ser excés en entorns que tanquen, d’aprendre a gestionar el dolor, el malestar, de ser una mica anacoretes, una mica verborrágicos, una mica silenci, una mica llanternes, una mica corredors de llarga distància.
Que és el dia de l’orgull boig:
El dia de l’Orgull Boig o “Mad Pride Day” neix fa ja fa 26 anys al Canadà i s’ha anat expandint en diferents països del món com Brasil, França, Itàlia, Estats Units, Argentina, etc. amb la intenció d’atorgar un lloc central a les persones amb patiment emocional en la construcció de les seves vides i les seves particulars itineraris de recuperació i benestar, i davant la necessitat de treballar conjuntament en el desenvolupament de societats acollidores i obertes a la diversitat. Alhora, aquest dia es proposa com una oportunitat per apropiar-se i obrir-se al ventall de sentits que puguin derivar-se de la paraula “bogeria”.
El Cafè de les Veus, es proposa com una manera d’anar “escalfant motors” per a les celebracions del 2020 i obrir el debat a la societat en general. El dijous 31 d’octubre, a les 18hs, al Cafè La Rubia (C/ de Ferlandina, 29), Barcelona. Una activitat oberta i gratuïta.
