Els problemes de salut mental no són sempre iguals. No parlo tan sols de les diferències entre ells, sinó que una mateixa persona viu el seu problema de diferent manera al llarg de la seva vida i el mateix problema canvia. Hi ha alts i baixos. Tens moments de descompensació i períodes de recuperació.
Es podria enfocar la recuperació de dues maneres, en el meu cas. Una, la recuperació d’un brot o d’una crisi del meu Trastorn Esquizo-Afectiu; i dues, una recuperació a més llarg termini. Una recuperació més al llarg dels anys.
Quan ets jove i ets un sac d’hormones que tot t’impacta com si fos un martell piló, els deliris i les al·lucinacions et deixen fet pols. Pots passar en qüestió de minuts d’un deliri euforitzant a una profunda depressió. És dur i al mateix temps esgotador. La recuperació era difícil a curt termini. Això no treu que puguis fer coses per millorar, però és millor que no esperis miracles ni solucions màgiques.
Posar-me a treballar em va suposar una gran tensió a curt termini però en poc temps vaig millorar de la meva situació mental de forma apreciable. En uns anys d’activitat vaig millorar moltíssim. Vaig tenir mals moments, però el resultat va ser molt positiu.
Estar millor no significa estar lliure de problemes. Després d’anys de portar una vida normal, vaig tenir una nova recaiguda. Però aquesta vegada, tot i els dies durs que vaig passar, em vaig recuperar molt més ràpidament. Abandones les idees de curació completa i aprens a viure amb el que tens. T’adones que tens símptomes del teu trastorn, però ja els coneixes i t’impacten menys. Alhora, tens més anys i vius més tranquil.
T’adones que no tens bones cartes, però et concentres en jugar el millor possible les cartes que tens. Intentes no deprimir-te per unes hores de deliri i aprens a fer vida útil al dia següent.
Saps que tens problemes, però també t’adones que tothom té problemes i que ets una persona normal. Això és important perquè el autoestigma m’ha fet molt de mal. Considerar -se un mateix una cosa estranya i inferior no és gens agradable. Has de ser conscient que el món està ple de bestioles rares perfectament normals.
Aprens a fer el que sigui, tot i que no et trobis bé. Aprens que has de portar una vida el més ordenada possible. Aprens que els problemes econòmics, les malalties, les disputes, fins i tot els trastorns mentals, són coses normals i que li poden passar a tothom.
I segueixes amb la teva vida malgrat tot. Fins i tot rius d’algun dels problemes que has tingut. Adquireixes perspectiva i les coses que abans et trastornaven fins tornar-te boig ara les mires amb un somriure.
Saps que no t’has curat. Saps que pots tenir una recaiguda, però la partida es juga aquí i ara. I si pots gaudeixes del moment.
Es pot millorar. Jo ho he fet. I he vist molta gent que ha millorat. No pots abaixar la guàrdia, però pots tenir els teus instants de bona vida. Com tothom.
Fèlix Rozey
