En el circ de la vida es surt a la pista cada dia: toca riure, plorar, ser reconegut, imputat, pres o exiliat. En el circ de la vida es prospera i es cau en picat, no cal comprar entrada, tots som actors i ens ve donat. Pots ser doctor, enginyer o llicenciat, ser complidor i treballar dur cada dia: de oficial, peó, dependent o fent de secretariat. La fortuna arriba i marxa sense pietat.
L’amor en el circ de la vida te data de caducitat i la salut tampoc es eterna, hi compta la genètica, la dieta, la ciència, l’entorn i el gimnàs. Els diners costen d’arribar i marxen amb facilitat. Caus i t’aixeques en soledat, l’entorn no t’ajuda gaire, mes aviat t’ observa, distant. Cadascú segueix amb la seva feina, era un bon xaval, alguna cosa li haurà passat.
En el circ de la vida qui es creu fort i valent aixeca pesos amb facilitat, però que no es refiï perquè potser cau en la foguera de la vanitat i llavors ningú el recollirà. Aquell que es vist per tothom com un dèbil se’n sortirà, mig d’amagat, sense que ningú al costat que l’admiri ni l’aduli. Amb paciència i sense soroll farà el seu camí, sense molestar.
Quan acabi la funció, en soledat, lluny de la pista i dels focus, en un racó del camerino un amic t’escoltarà, et dirà dues paraules i t’animarà. Això es el circ… i l’espectacle ha de continuar. L’endemà al mati es tornarà a posar el vestit de feina i anirà a treballar, dirà bon dia als companys, complirà amb el que li han demanat i la roda tornarà a girar.
Al vespre de volta a casa, farà el sopar, mirarà una estona la tele, dirà bona nit a la seva parella, farà un petó al seu fill o filla, llegirà una estona i posarà el rellotge a l’hora fins l’endemà. De nit el silenci envairà la casa per dins… per fora es la ciutat dels prodigis, com diria Mendoza o com Tom Wolfe, de les vanitats. En el circ de la vida tot son rutines i sobresalts, il·lusions, anar fent, estar trist, notícies alegres, el dia a dia conformat o detalls d’amistat.
En el circ de la vida les hores, els dies, els mesos, els anys passen volant. També les oportunitats s’escapen i quedem una mica ancorats en el passat. O no, depèn de nosaltres, de la nostra capacitat de seguir el tren del progrés i la modernitat. Els pares es fan grans i se’n van per sempre… i els fills també se’n van, lluny o a prop, depèn de la seva feina, del seu treball remunerat.
En el circ de la vida tot son rutines i sobresalts, il·lusions, anar fent, estar trist, alegre, el dia a dia, detalls d’amistat. De tant en tant hi ha capses de sorpreses, regals inesperats, sense truc, sense màgia, autèntics, de veritat: algú transmet una mica de felicitat, amor, tendresa i humanitat, estels fugaços enmig de la realitat o llum que ens guia en la obscuritat.
Enric Vives
