No podem estar sempre bé, tots tenim dies dolents ja que, bé, així és la vida. No sempre podem estar feliços, rient i amb un somriure, si fos així no seriem humans. Però el que hem d’intentar fer és superar aquests moments dolents i no deixar que es converteixin en una bola que es va fent més i més gran mentre tu t’entristeixes.
Nosaltres, els que patim alguna malaltia mental, volem estar sempre bé, no només perquè ho necessitem, també perquè cada pedra en el camí ens fa pensar que hem tornat enrere i tornarem a estar tan malament com abans. La veritat és que això no sempre vol dir que estem empitjorant, sinó que és un petit pas enrere per tal que puguem tirar endavant amb la recuperació. És molt important tenir present que aquesta no és una línia recta, sinó que està plena de corbes i pedres en el camí, fent que potser haguem de caure per poder continuar.
No és fàcil recuperar-nos, en realitat és molt difícil d’aconseguir i pot durar mesos i anys. Algú també podria dir que no ens recuperem al 100%, ja que anirem caient pel camí, tot i que ho important és aixecar-se.
La recuperació serà un gran repte, però et puc garantir que val la pena. Hi haurà recaigudes, però no passa res si continues lluitant. Et pots sentir sol o que la gent del teu voltant no ho entengui, però estic segura que sempre hi haurà algú que et donarà suport i t’estimarà. A més, inspiraràs a molta gent que està intentant recuperant-se, ja que veuran com creixes emocionalment.
Amb el temps, cada vegada els teus problemes i els dies dolents aniran disminuint i seràs capaç de manejar-los molt millor que abans, fent que et sentis millor i més feliç.
Sempre aixeca’t després de cada caiguda. Sigues fort i continua lluitant, pots fer-ho.
Aida Miguel
