Com entenc jo el trastorn mental
Ara us explicaré com entenc jo el trastorn o com em van ajudar a mi entendre'l millor. La nostra ment és tan summament llesta que quan veu una escletxa de patiment desconnecta.
Ara us explicaré com entenc jo el trastorn o com em van ajudar a mi entendre'l millor. La nostra ment és tan summament llesta que quan veu una escletxa de patiment desconnecta.
Em van diagnosticar un trastorn esquizoafectiu als 23 anys, amb tot el que això implica. Jo volia tenir un fill. Per a mi era la il·lusió de la meva vida, encara que sabia que comportaria sacrificis.
Avui en dia quasi no sé què escriure. Les persecucions, com les que visc quan tinc una paranoia, que per mi són de veritat, no existeixen.
Moltes de les persones que tenim un trastorn mental, sigui des de fa poc temps o cronificat, evidentment tenim limitacions.
El 10 de setembre es va celebrar el Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi. El suïcidi es pot prevenir. Això ens diuen.
Potser m'equivoqui, però vull compartir un punt de reflexió diferent al que es té en la societat de cara als que, sense saber per què, vam patir al·lucinacions auditives, tan comuns i corrents entre persones amb la meva diagnòstic, que és esquizofrènia paranoide.
És una de les coses més senzilles i que al mateix temps pot convertir-se en una de les més complicades. Dormir per una persona amb trastorn mental pot ser un terrible problema.
Intento ser positiu, animós, veure el got mig ple, mirar-me en el mirall i que m’agradi el que veig, aixecar-me cada matí esbossant un somriure i creure, com cantava Serrat, que: “Hoy puede ser un gran día".
Les persones amb esquizofrènia paranoide sentim els nostres pensaments en veu alta. Molts es veuen reflectits en uns esquemes tan estudiats com quan es parla de deliris autorreferencials, de grandesa o de perjudici, d’al·lucinacions o de paranoia.
A la meva vida havia tingut depressions però encara no sabia que tenia bipolaritat tipus I. De cop, vaig passar per un episodi llarguíssim amb les següents sensacions: