Vull creure que arribarà el dia en què la societat en general comprendrà que els problemes de salut mental emanen de la vulneració sistemàtica dels drets humans arreu on es donguin aquests problemes.
Il·lustració © Jordi Serra Últimament em pregunto quantes vegades he traspassat els límits de la meva salut mental [...]
Que l'acompanyar sigui l'acte revolucionari que posi fi a dècades de patiments silenciats.
El suïcidi m'ha castigat des de jove. Va ser als vint anys quan vaig viure de prop la mort d'un company per suïcidi.
Pel fet de néixer femelles, ens travessen violències indefensables, associades inevitablement a habitar una forma de cos concreta.
[:ca]Això que a continuació reflexionaré amb vosaltres són temors, són pors, són coses que viatgen per la meva ment i amb tremolors no assumeixo encara la meva acceptació.[:es]Esto que a continuación voy a reflexionar con vosotros son temores, son miedos, son cosas que viajan por mi mente y con temblores no asumo todavía mi aceptación.[:]
Avui he anat al supermercat. Només sortir al carrer en aquestes setmanes de quarantena que ja hem complert, he notat un clima de tensió.
Tancada a casa des del divendres tretze de març. No sóc supersticiosa, simplement tinc més temps per adonar-me de coses que abans ni se’m passaven pel cap.
Els efectes de l’aïllament pel coronavirus són com tenir agorafòbia unes setmanes. Us ho havíeu plantejat? Pot semblar una exageració. Jo vaig patir-la. No és un virus, però, de la mateixa manera, volia sortir al carrer i no podia fer-ho.
