El meu potencial
Sóc fill de català i andalusa, que va néixer a Catalunya i ha viscut tota la vida aquí.
Sóc fill de català i andalusa, que va néixer a Catalunya i ha viscut tota la vida aquí.
La realitat és que les persones tenim una enorme diversitat d’experiències psicològiques, pors, alegries, tristeses, somnis, amors, odis, etc. i són indiscutiblement la nostra realitat personal.
Avui us vaig a fer una reflexió que potser us agradi o potser no. Li deia l’altre dia a una amiga per whatsapp: “Mira Flora, saps què em passa? que no m’agradaria curar-me del tot".
Sóc, segons el psicòleg, ex-alcohòlic. Dels setze als trenta-cinc anys vaig beure gran quantitat d’alcohol.
“Contra mandra, un bon bastó!”, sempre m’ha quedat un buit enorme al meu cor en ressonar-me, cada vegada que em costa de llevar-me o vestir-me per sortir de casa, la maleïda frase.
Al final la psiquiatra que em porta ara ho ha reconegut: no tinc esquizofrènia paranoide crònica. Tampoc esquizoafectivitat, ni trastorn bipolar.
Hi ha una dita castellana que diu: “Llama a un hombre ladrón y robará”. A nosaltres, les persones amb problemes mentals, ens diuen que som assassins i perillosos.
Vaig fumar durant vint-i-dos anys. Ho vaig deixar fa vint anys, després de molts intents. Jo fumava més de tres paquets diaris.
Potser m'equivoqui, però vull compartir un punt de reflexió diferent al que es té en la societat de cara als que, sense saber per què, vam patir al·lucinacions auditives, tan comuns i corrents entre persones amb la meva diagnòstic, que és esquizofrènia paranoide.
Intento ser positiu, animós, veure el got mig ple, mirar-me en el mirall i que m’agradi el que veig, aixecar-me cada matí esbossant un somriure i creure, com cantava Serrat, que: “Hoy puede ser un gran día".