Sortir de nit
Parlo amb una amiga sobre aventures nocturnes. Ella ha conegut un noi en una discoteca.
Parlo amb una amiga sobre aventures nocturnes. Ella ha conegut un noi en una discoteca.
Hola, em dic Estefania i tinc trenta anys. Fa nou, la meva vida es va partir, es va congelar en un bloc immens de dolor al qual he estat addicta fins fa ben poc.
Vaig començar Batxillerat a l’institut l’any 1987. En aquells temps, U2 cantaven “With or without you”.
Escric aquest article per reflexionar sobre una forma molt particular d'estigma en salut mental: la seva minimització i/o banalització.
Llegeixo a La Vanguardia, a les fulles salmó, els problemes personals -de drogues, delinqüència, malalties...- d'actors i actrius de Hollywood que, malgrat aquests, han triomfat.
En el món de la Salut Mental es viu amb molta vergonya i por. L'estigma ens avergonyeix i ens pot provocar por, podent portar a l'exclusió i l'aïllament.
Quan em van diagnosticar el meu trastorn em van sorgir molts dubtes, preguntes i pors. Recordo que vaig demanar al meu psiquiatra que em recomanés un llibre per a no posar-me a buscar informació a qualsevol lloc.
Quan rebem un diagnòstic podem sentir-nos o reaccionar de maneres diferents: com ara sentir-nos alleujats perquè per fi sabem el que tenim i ens podran donar un tractament adequat.
Avui, com tots els últims divendres de cada mes, torna el CineFòrum de Ràdio Nikosia i ActivaMent. És una [...]
És difícil la llibertat quan et veus a tu mateix com un esclau que es mereix la seva situació. I és difícil l’alliberament de l’estigma quan tu mateix et consideres inferior.