Vostès tenen un problema amb el Capacitisme
Vostès, senyors i senyores de les bates blanques, senyors i senyores directius d'institucions de salut mental, tenen un problema amb el Capacitisme.
Vostès, senyors i senyores de les bates blanques, senyors i senyores directius d'institucions de salut mental, tenen un problema amb el Capacitisme.
Que l'acompanyar sigui l'acte revolucionari que posi fi a dècades de patiments silenciats.
Il·lustració © Jennifer Helfand Aquest passat 30 de maig vam poder gaudir de la celebració de l’Orgull Boig [...]
Últimament a causa del cas mediàtic d'una persona famosa els grans mitjans han posat el focus en el maltractament psicològic, l'estan fent visible.
Ja tenim aquí la Marató de TV3 dedicada a difondre un discurs d’odi contra les persones psiquiatritzades.
Si faig un breu repàs sobre les categories diagnòstiques, recordo veure-les com una llista d'ingredients de la compra, sense saber quin plat principal pretenien cuinar.
El dia que em van proposar explicar la meva “història de vida” no em va semblar pas un gran repte. Tan sols hauria de posar una mica d’ordre a tot plegat i explicar el que m’havia passat a mi.
Ja fa més d’un any que va començar la pandèmia i psicològicament, a vegades, em dóna la sensació que seguim en els primers mesos d’aquesta.
El suïcidi m'ha castigat des de jove. Va ser als vint anys quan vaig viure de prop la mort d'un company per suïcidi.
Queda molt, moltíssim per lluitar perquè la salut mental deixi de ser un estigma social.