Il·lustració © Francesc de Diego

A partir d’aquest article publicat al diari “directa.cat”, m’han vingut al cap certes reflexions. L’article parla sobre que l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), ha inclòs en el DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) una accepció del mot “Tarat”. Aquesta accepció és: “2. adj. i m. i f. [LC] Que pateix un trastorn mental, dit despectivament. Tenia un veí tarat. Tots el consideraven el tarat del poble”.

La meva reflexió és la següent: fins ara no s’havia inclòs aquesta accepció al terme “tarat”. Això equival a dir que fa anys que es fa servir aquesta paraula de manera popular amb aquest sentit. Amb un sentit despectiu cap a les persones que tenim un problema de salut mental, diversitat mental, discapacitat piscosocial, etc. Em pregunto per què aquesta accepció s’ha inclòs precisament ara al DIEC. Què és el que ha portat ara a incloure’l?

Al marge d’això, fa temps que es parla que la nostra societat està malalta. Quant de temps passarà perquè l’accepció al mot “Tarat” sigui “societat capitalista”? No són les persones ”tarades” fruit d’una societat tarada? Amb això vull dir que la societat hauria de plantejar-se a qui diu “Tarat”. Per mi, falta salut mental a tots els nivells de la societat. Hi ha poques persones que no estiguin tarades, d’una manera o altra. Com es pot entendre sinó el tracte que reben les persones que més pateixen, entre elles les immigrants, les refugiades, els infants que pateix abusos sexuals, les dones maltractades, les persones amb patiment mental, i un llarg etcètera de persones? Reitero que considero que el DIEC s’hauria de plantejar aquesta accepció al mot “Tarat” i seria molt millor que fos fruit d’una reflexió de la mateixa societat respecte a com n’està de tarada.

Sé per experiència pròpia com m’ha tractat de malament aquesta societat, des del marit, la família, els psiquiatres i la gent del carrer. Qui està més “tarat”? Jo, per tenir esquizofrènia o ells pel tractament que he rebut? Jo ho tinc clar! I vosaltres?

Aquest article li pot semblar a algú que està escrit des de la ràbia, però res a veure. Està escrit des de la ira (és a dir, des d’algú que considera que ha estat injustament tractada). I no deixaré d’estar irada fins que la societat no canviï.

Ruth Subirana Grau

Comentarios: