Il·lustració © Francesc de Diego

Quan pel que sigui, tens unes dificultats que t’impedeixen fer una vida normativa, sense que t’hagis d’esforçar molt més que una altra persona, que ha tingut la sort de no viure cap problema de salut mental; quan pel que sigui aconsegueixes estar bé, treballar, estudiar, tenir família, casa i/o cotxe, per dir alguna cosa, amics/gues, etc. Quan això passa i, tot i això, continua fallant “alguna cosa”, que no saps com arreglar perquè tot funciona… Però no… Aleshores és quan la discriminació, injusta, reiterada, indescriptible, invisible als ulls d’alguns/es, estereotipada i estigmatitzada… es fa encara més molesta.

Perquè “funcionar bé” no ho és tot. Pel fet que potser no que no podem estar al 100% sempre, com qualsevol persona.

A més, molt sovint també som els qui no han convidat a la boda de… perquè calia retallar; tampoc a l’aniversari de la… perquè no hi havien caigut. Ves per on…! T’havies apuntat al viatge de la colla? Tu!? També vens!? Comentaris i més comentaris que desencoratgen a continuar passant pàgina d’allò i d’això altre, percepcions que no saps segur… però acaben ofegant.

Per no dir que: “aquest cop no, no et seleccionem a la feina de…, perquè busquem un altre perfil”. D’acord, gràcies. Gràcies per fer-me la vida més i més difícil i posar-me a prova. Que si podré…? Demà serà un altre dia, sí. Però, no ho sé, no sé si tindré forces. Soc resilient, perseverant i no em rendeixo, però…. Aguantar-me a mi?! Pse. I jo….? Saps el que aguanto jo…?

Emma Montseny 

Comentarios: