En al tractament de problemes de salut mental per la via de la sanitat, ja sigui pública o privada, és una de les metodologies habituals el tractar la simptomatologia amb medicaments. Malgrat que poden ser efectius en la desaparició de part dels símptomes dels diferents diagnòstics, tenen diversos problemes afegits. No curen, nomes aplaquen. Tenen considerables i temibles efectes adversos. Al no solucionar el mal, el cronifiquen. Aquest és un dels principals problemes que tracto en aquest article, la dependència i cronicitat.
En no solucionar-se amb teràpies o mètodes més humans els problemes sorgits, es crea una dependència. Per una altra banda, quant més temps es pren la medicació o medicacions, més s’ ancora al cos i més difícil resultarà la seva retirada, en el cas de prendre la decisió d’haver deixat el diagnòstic enrere, i no ser depenent d’un tractament que ja no es necessari. Les medicacions (també anomenades drogues psiquiàtriques, legals), tenen un gran factor de generar dependència, com a droga que són, i quan més temps es prenen, més complicat resulta deixar el seu consum diari atès que l’abstinència que donen és molt forta. De fet, per deixar de prendre o reduir considerablement aquestes substàncies és aconsellable consultar al psiquiatre de referencia i llegir les guies que podem trobar adequades com a referència, com la guia per a la Discontinuació de l’ús de drogues psiquiàtriques, editada per The Icarus Project, o la Guia per la gestió col·laborativa de la medicació, editada per la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya.
Per una altra banda, al baixar el seu consum poden aparèixer rebots que podem confondre amb el problema de salut mental però que no són més que efectes del mateix psicofàrmac que, com a droga legal que és, ens reclama la dosi habitual. Normalment és aconsellable reduir en no més del 10% molt progressivament, i per això els fàrmacs en format líquid (important, conservar-los en nevera una vegada oberts ja que es deterioren), i no només de càpsula o comprimit, poden ser de gran ajuda.
La baixada o deixar la medicació, si el problema de salut mental ja és passat, és un procés que pot durar anys quant més temps s’ha estat prenent, per lo que no s’ha de prendre amb preses ni forçar, i s’ha de valorar amb tranquil·litat els pros i contres.
Personalment considero que si es decideix anar reduint els fàrmacs (o tot i que no es faci), el més aconsellable és portar una vida basada tant com sigui possible en hàbits saludables, apart de conèixer al màxim les propietats dels aliments i begudes que consumim, que no són sempre tan inofensius com semblen en la seva facilitat per ser adquirits. Els productes relaxants (normalment a l’abast a herboristeries) també els considero molt importants, així com els hàbits esportius i de conciliar la son, entre d’altres. Tenir un criteri bo i cuidar-se un mateix és molt important. “Ment sana en cos sa” és una màxima que de vegades sembla que hem oblidat.
Francesc de Diego Fuertes
Nota: la Imatge que acompanya aquest text és del poemari “Dormidos en el nunca (edició ampliada)”, Terra Ignota, 2022.
