Sóc una dona sensible i respectuosa. He viscut molts anys de la meva vida amb patiment psicològic i em considero vulnerable. Altament vulnerable a les pressions dels sistemes capitalista i neoliberal. Altament sensible a les opressions estructurals de la nostra societat.
Fa un temps em vaig associar a ActivaMent, associació de persones que hem passat o estem passant per l’experiència del patiment psicològic.
Els pilars fonamentals d’ActivaMent són el suport mutu i l’activisme en salut mental, per la qual cosa fem comunitat i treballem i lluitem per efectuar un canvi social i polític a favor de les persones amb diversitat psicosocial.
La nostra activitat política és necessària perquè som un col·lectiu estigmatitzat, maltractat, discriminat i oprimit, tant a nivell estructural com institucional i interpersonal.
Som diverses i estimem la diversitat. I per això ens rebel·lem contra les discriminacions i opressions que pugui patir qualsevol persona o col·lectiu de la nostra societat (per gènere, ètnia, orientació i identitat sexual, classe social, religió, etc.).
I no ens confonguem, la discriminació i l’opressió són perpetuades per persones o grups dominants i amb privilegis que subordinen, priven i pressionen a la resta.
Clar que som antifeixistes. Els feixistes (i els que ho són però no s’hi reconeixen) són totalitaris i supremacistes, representen just el contrari dels què són els nostres valors.
Els feixistes legitimen l’ús de la força “perquè de vegades les contencions realitzades pels cossos policials armats són necessàries”, ens agredeixen verbalment, amenacen, menyspreen i invisibilitzen les diversitats vulnerabilitzades.
A ActivaMent ens defensem de persones o grups que amb la seva ideologia o comportaments legitimen la vulneració de la dignitat i els drets dels altres, diferents a ells.
A mi em desespera i exaspera que hi hagi persones que es declaren no-feixistes, però que alhora accepten i legitimen la presència de feixistes entre nosaltres. Es tracta d’una forma de minimitzar el feixisme i de fer-li costat.
Em sembla perversa la creença que els que ens mantenim amb una postura clara i contundent quan ens declarem antifeixistes, siguem titllats d’excloents o intolerants.
Per mi a aquesta vida hi ha coses que són intolerables, i aquestes són les que, per acte o omissió, afavoreixen o permeten que unes persones o grups de persones exerceixin el seu poder sobre d’altres a qui subordinen, menyspreen i oprimeixen.
Estimo una vida on totes les persones pel simple fet de ser persones, tinguem els mateixos drets i llibertats.
Per això és el nostre deure posicionar-nos en contra de les postures i les persones feixistes.
Laia Oliva