El passat dimecres 25 de novembre Paula Parra va ser agredida amb una pistola Tasser pels mossos a la porta del CAP Creu de Barberà. La situació es va produir en no permetre-li accedir de nou al centre mèdic. Els fets han estat descrits per la pròpia Paula a una entrevista.
En comptes de ser ateses les seves necessitats d’atenció i acompanyament, va rebre un tracte discriminatori, agressiu, inhumà i degradant. L’expressió del seu malestar va rebre com a resposta una trucada als mossos per part del CAP. Els quals, en arribar, enlloc d’intentar desescalar la situació, van procedir a disparar-li diverses descàrregues elèctriques, fins i tot un cop reduïda. Els fets han quedat enregistrats en vídeo. A més, tot i tractar-se d’una crisi de salut mental, la Paula va passar una nit al calabós, acusada d’agressió a l’autoritat i de danys materials a l’ambulatori. Posteriorment, la van portar a l’hospital, on la van anestesiar per treure-li les punxes. Aquesta informació ha sigut omesa de l’informe mèdic.
Aquests fets han tingut molta difusió i la Paula ha rebut suport per part de diverses associacions i federacions de salut mental, i d’entitats de defensa de drets humans. Tot i així, el CAP Creu de Barberà ha optat per denunciar-la, completant el Cercle de la Violència.
El prejudici de la perillositat que ens representa a les persones amb un diagnòstic de trastorn mental com violentes, agressives, impredictibles i monstruoses sol ser l’argument que perpetua i justifica aquest tipus d’intervencions desproporcionades, que vulneren els drets humans.
En aquests fets, no només han actuat malament els mossos, sinó que tota la resposta rebuda ha estat inapropiada i desproporcionada. En primer lloc les pistoles de descàrregues elèctriques no s’haurien d’utilitzar. Sota quin argument es pensen com una eina per abordar situacions de crisi psicosocial?
La resposta del sistema al malestar, les crisis, els brots i altres situacions de patiment intens molt sovint agreuja la situació. El nostre sistema de salut mental està fonamentat en la vulneració estructural i sistemàtica de Drets Humans: la involuntarietat, la coerció, la desinformació i la substitució de la capacitat jurídica són transversals a tots els dispositius psiquiàtrics. Més enllà de les pistoles Tasser, és molt habitual patir ingressos involuntaris, medicació forçosa, sobremedicació, contenció mecànica, contenció química i moltes altres formes de violència més o menys explícites o subtils.
Aquestes actuacions no són pas només un problema moral, sinó també un problema sanitari. Les persones amb crisis de salut mental tenim por de demanar ajuda per la violència rebuda o percebuda per part del sistema sanitari.
A sobre, aquesta agressió succeeix un 25 de novembre, dia de reivindicació contra la violència vers les dones. Recordem que tant la policia i la institució psiquiàtrica reprodueixen i són part del sistema patriarcal, i viceversa.
Aquestes intervencions, des de l’any 2006, estan tipificades com a tortura, tractes inhumans, cruels i degradants per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD). L’Estat espanyol va signar i ratificar la CDPD l’any 2008 i està compromès a ajustar el seu marc jurídic a la Convenció. Això suposa derogar totes les lleis i protocols que possibiliten les intervencions forçoses, involuntàries o sense el consentiment de les persones.
Per acabar amb la violència del sistema psiquiàtric cal abordar les actuacions en salut mental des d’una òptica col·laborativa, empàtica i humana posant en el centre la dignitat de les persones i el suport mutu. Es poden prendre com a model per dissenyar les polítiques públiques altres experiències que ja s’implementen fins i tot al nostre context, com les cases de crisis, el diàleg obert i d’altres intervencions no basades en la coerció.
Reivindiquem la defensa dels drets humans i rebutgem la violència institucional en totes les seves formes.
