La perspectiva de gènere continua sent una assignatura pendent en salut mental. Això fa que es continuïn produint vulneracions de drets i violència cap a les dones psiquiatritzades.
Tot això cal emmarcar-ho en la societat heteropatriarcal i masclista en la qual vivim, on els rols de gènere que han estat transmesos i interioritzats de generació en generació i definits culturalment i socialment continuen tenint molta importància a l’hora de definir les conductes d’homes i dones des de la infància, mitjançant els processos de socialització (educació tant a la família com a l’escola), i perquè estan presents en l’imaginari social de tots, moltes vegades de manera inconscient.
Els estereotips o rols de gènere en la dona ens veurien com més dèbils, submises, indefenses, preocupades pels altres i amb una alta emotivitat, segons les conclusions del XXXII Congrés Nacional d’Infermeria en Salut Mental (1).
El doble de dones que d’homes té una pitjor percepció del seu estat de salut i acut abans a demanar ajuda tant a atenció primària com a centres especialitzats de Salut Mental (2). Probablement pel rol social segons el qual les dones reconeixen i expressen amb més facilitat que els homes els seus sentiments, sensacions i percepcions.
Això provoca un biaix sexista en els professionals de la salut mental (i en altres especialitats mèdiques). Aquests ens veurien (a les dones) com més fràgils i amb major vulnerabilitat per emmalaltir. Hi ha una predisposició major a diagnosticar a les dones de depressió i/o ansietat i a ser medicades i sobremedicades perquè sovint es patologitzen sentiments o situacions que provoquen malestar a la vida quotidiana de la dona que es troba en desigualtat estructural davant de l’home, i no per un problema individual al cervell de la dona (3). Mentre que hi ha una major tendència a diagnosticar els homes de trastorn antisocial i/o addiccions, segons un estudi difós per l’American Psychological Association (4).
Es deuria al fet que les dones arriben abans als serveis de salut mental i en canvi els homes arriben als serveis de salut mental, normalment, quan ja no poden més, moltes vegades a urgències quan hi ha hagut una crisi greu. Això fa que el diagnòstic i la prescripció de psicofàrmacs sigui molt diferent en homes i dones.
Per què es donen aquestes situacions? Per què a les dones se’ns atribueix les funcions de cuidadores de la família, d’expressar els afectes, de l’atenció de les persones en general i el menor valor de les nostres tasques (treballs menys qualificats, feines domèstiques sense assalariar, tenir cura de persones dependents, etc.). Als homes se’ls atribueix l’activitat laboral fora de casa i més ben posicionada, presa de decisions, major valor i poder.
Les dones patim major estigma, per ser dones i per tenir un diagnòstic de trastorn mental. Patim pitjor salut física, mental, emocional i social. A les dones se’ns recepta més psicofàrmacs que als homes tractant de medicalitzar un problema que és psicosocial, poc té a veure amb els psicofàrmacs i està directament relacionat amb la cultura patriarcal en la qual vivim, essent Espanya el país del món que més recepta psicofàrmacs en atenció primària, majoritàriament destinats a dones (2).
Si bé el nostre col·lectiu (discapacitat psicosocial) pateix una de les majors discriminacions quant a l’accés al món laboral en relació amb altres col·lectius amb discapacitat, la dona en pateix el doble (5). La dona es continua relacionant amb l’àmbit privat, mentre que l’home es relaciona amb l’àmbit social. Això fa que la dona pateixi aquest doble estigma.
A més a més, segons l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya (6), la prevalença de trastorns mentals entre les dones treballadores és sis vegades major que entre els homes treballadors.
Malgrat tot això, la desigualtat de gènere en el món de la salut mental encara és ignorada. I això fa no només que no es tinguin en compte els malestars de les dones que porten a un empitjorament de la nostra salut mental, sinó a violències a les dones psiquiatritzades que han estat denunciades per l’ONU, tals com l’esterilització forçosa i els avortaments coaccionats (sense el seu consentiment), entre d’altres (7).
Un altre cas extrem és el de la violència de gènere contra les dones amb problemes de salut mental. Tot i que tres de cada quatre dones amb problemes de salut mental ha patit aquest tipus de violència (8) encara no existeixen recursos d’acollida específics per a dones amb trastorns mentals. Moltes vegades el fet de tenir un problema de salut mental fa que el sistema qüestioni la seva condició de víctimes sota arguments tals com que el seu relat no és veraç donat el seu problema de salut mental.
D’aquesta manera les dones ens trobem desprotegides i excloses dels recursos, incloses aquelles situacions en les quals es constata violència. I els nostres drets queden desemparats.
Per tant, a l’hora de valorar la salut mental de les dones des d’una perspectiva de gènere caldria tenir en compte: el malestar psicològic de les dones producte de l’heteropatriarcat i condicionaments socials i culturals d’aquest, el sofriment psíquic i emocional com a resultat de la nostra pròpia experiència vital tenint en compte els rols de gènere, per descomptat la influència de l’educació en els mandats de gènere, la precarietat i inseguretat en la feina, la menor remuneració, la desigualtat d’oportunitats, el desgast en les tasques de la casa i de la cura de les persones dependents (nens i persones majors), etc.
Acabaré aquest article de la mateixa manera com l’he començat… La perspectiva de gènere continua sent una assignatura pendent en salut mental. Això fa que se segueixin donant vulneracions de drets i es produeixi violència cap a les dones psiquiatritzades. Crec que com a societat no podem continuar mirant a un altre costat que no sigui el dels drets i benestar de les persones, i per tant també de les dones.
Mònica Civill Quintana
Referències:
(1) AESM. (2014) Conclusiones del “XXXII Congreso Nacional de Enfermería de Salud Mental”. Burgos.
(2) Valls, C. y Loio, N. (1996) ¿Todas locas o un gran negocio? MyS. Mujeres y Salud, 36(8), 22-24.
(3) Guzmán, G. y García-Dauder, D (2019). La publicidad de psicofármacos: vende pastillas, produce género. La Lokapedia.
(4) Ford, M. R., & Widiger, T. A. (1989). Sex bias in the diagnosis of histrionic and antisocial personality disorders. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 57(2), 301–305.
(5) AVIFES (2018). Investigación sobre la calidad de vida de las mujeres con enfermedad mental.
(6) Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. (2017). Encuesta Nacional de Salud ENSE, España 2017. Monográfico sobre Salud Mental.
(7) Committee on the Rights of Persons with Disabilities. (2019). Concluding observations on the combined second and third periodic reports of Spain.
(8) Confederación Salud Mental España. (2017). Informe sobre el estado de los derechos humanos de las persones con trastorno mental en España, 2017.
