Els experts parlen de malalties amb un origen bio-psico-social, com si l’ordre d’importància dels factors que desencadenen els Trastorns Mentals Severs (TMS) fos aquest: biològic, després psicològic i finalment social. Capgirem-ho: Sòcio-psico-biològic.
Què implicaria el canvi d’ordre? Primer el més important: Allò social, allò que determina el patiment que s’esdevé d’una societat que castiga, reprimeix, odia i vilipendia hauria de ser determinant per definir l’origen dels TMS. Crec, fermament, que els condicionants socials són els que creen l’entorn propici perquè es desencadenin els TMS. Aquests fets són els que per sí mateixos generen tot el malestar psíquic que patim les persones diagnosticades. És una realitat, i no un deliri, que els professionals tenen en compte el factor social, d’aquí que les administracions pressupostin cada vegada més recursos comunitaris en l’àmbit de la salut mental, i destinin menys recursos a la farmacologia, malgrat les farmacèutiques continuïn manant en el sector.
El segon factor seria el psicològic, aquell que emana de la pròpia ment de la persona en relació al seu entorn. La psicologia, com a ciència, és relativament jove: tindrà un centenar d’anys. Com que d’escoles i tendències en psicologia n’hi ha moltes, no m’aturaré a fer un repàs. Tan sols voldria expressar que la psicologia, entenent-la com a processos en els que el subjecte interactua amb l’entorn, i en relació a sí mateix, és determinant en l’aparició i curs de la vida de la persona que té un TMS. Per tant, per què no donar-li aquest segon lloc en la importància de l’origen dels TMS?
Per últim, i a molta distància, estarien els factors biològics. Factors als que la ciència li ha atorgat un paper preponderant en les últimes dècades, esdevenint el factor més prioritari de la “Farmàfia” i la psiquiatria. La psicofarmacologia ha fet grans destrosses en els cervells de les persones amb TMS, així com hi ha qui afirma que ha tingut grans beneficis en el seu benestar. Em nego a creure aquest darrer extrem, no obstant, de tots és sabut les denúncies a grans farmacèutiques, que han comportat indemnitzacions milionàries. Per alguna raó serà. Psicofàrmacs que indueixen al suïcidi; abús de prescripcions de psicofàrmacs que han causat altres problemes de salut; efectes extrapiramidals que han esguerrat cossos, ments, carreres prometedores, vides de persones, en definitiva; i un munt de problemes més que arrosseguen, secularment, aquests químics de dubtosa reputació, tan instal·lats en el sistema psiquiàtric imperant.
Seguiu pensant que cal dir: “factors bio-psico-socials”? O passem ja, descaradament a dir-ne “factors sòcio-psico-biològics”? Sota la meva òptica, no veig color. No podem fer ulls clucs a la violència institucional, personal, familiar, entre els factors socials del TMS. Una societat desigual, sota un capitalisme frenètic, desbocat, irascible i impertinent que en l’àmbit de la salut mental crea unes desigualtats, un patiment, un terror… per què no dir-ho?, que no fa sinó crear més desídia i desesperança en qui arrossega un TMS. Allò social és el que fa que hi hagi desnonaments, pobresa econòmica, lluita de classes, robatoris, assassinats, violència de gènere, patriarcat, odi i rancúnia per tots els racons d’aquest país, i tot això esdevingui la causa més important que desencadena els TMS.
Dani Ferrer
