Què important és poder gestionar bé les nostres emocions per portar una vida sana i feliç, en definitiva, saludable. Comunicar-se de manera assertiva i eficient, buscant la calma i la serenitat en tot moment i mantenir de manera constant l’autoestima va ser una cosa que em va costar quaranta anys aprendre i, fins i tot avui dia, no he aconseguit aprendre-ho del tot. Em queda un llarg recorregut. I això que porto uns vint-i-cinc anys fent psicoteràpia, però així i tot, encara que t’ensenyin totes les teories del món, trencar amb la por al fracàs, la por al que els altres puguin pensar de tu, la por al conflicte, fa que la labor sigui àrdua i difícil.
Sempre vaig tendir a infravalorar-me, a veure’m inferior. I el fet de transmetre al món que era fràgil i vulnerable va fer que cada vegada m’ataquessin més. Era un cercle viciós amb la qual cosa jo m’estimava menys perquè feia més cas als altres que a la meva pròpia veu interior.
El paternalisme que m’havien inculcat i la meva educació basada en la dependència feien que jo no pogués desenvolupar-me per mi mateixa i que no confies en mi. Un dia vaig haver de trencar els meus esquemes per força. La meva mare va començar a dependre de mi, jo tenia una filla petita i el destí va fer que em divorciés, amb la qual cosa vaig aprendre a adonar-me que sí que podia treure’m les castanyes del foc i que ho feia bé. Que per primera vegada en la meva vida tot el meu nucli familiar depenia de mi. Era jo la que havia d’arreglar la caldera si no funcionava, portar a la meva mare al centre de dia, arreglar les bombetes, fer el menjar, rentar la roba. I la meva mare ja no podia donar-me massa suport perquè tenia demència. Això em va ajudar a madurar i enfortir-me com a dona i com a persona.
Per tant, veure’ns capaços de fer les tasques quotidianes, sentir-nos independents, veure que solucionem els problemes del dia a dia que es van presentant ens fa forts, ens dóna coratge i, a més a més, ens fa confiar més en nosaltres mateixes i per consegüent ens dóna autoestima.
I persones que abans tenien estigma cap a nosaltres, amb la nostra actitud, canvien la seva visió i amb la positivitat que emanem, ens veuen amb altres ulls i les seves perspectives canvien.
Evidentment que no sols sentir-te capaç i responsable d’una persona gran i amb demència i una nena petita et fer aconseguir autoestima…
Hi ha moltes altres coses que pots fer i aconseguir en la teva vida emocional. L’autocontrol és bàsic en la gestió d’emocions, ja que moltes vegades gestionem malament la ràbia i això és un error. Una vegada em van ensenyar que quan intuís que m’anava a venir una “baixada” sortís a fer una passejada i em va funcionar. Un dia ho vaig provar, i en sortir al carrer canviava d’aires i m’ajudava.
Això, perquè em funcionés ho vaig aconseguir amb el temps, després de conviure molt de temps amb el meu trastorn i tot el que comportaven les emocions a flor de pell. La tristesa tampoc era fàcil de portar i em va costar molts anys adonar-me que el millor era treure-li el bo a tot, fins que un dia vaig automatitzar de manera immediata com passar els meus pensaments negatius a positius, després d’un ardu treball per escrit de tots els meus pensaments que m’havia manat la meva psicòloga.
Vaig lluitar molt, i encara que tots tenim pujades i baixades i som vulnerables, ha valgut la pena comprovar els valors que podem treure de dins. I el comprovar que voler és poder. I el més important, una cosa que vaig aprendre fa temps i em caracteritza: Mai et rendeixis! encara que tot es posi negre al teu voltant, encara que sembli que tot està perdut, cal lluitar incessantment fins a la fi, perquè això també és un èxit.
Blanca Aguilera
