Ja des de petit cada vegada que m’enfrontava a una cosa nova (col·legis, excursions, anar amb metro, sortir de la meva localitat, anar a la muntanya, etc.) no gestionava bé les meves emocions. Així tots els nens i nenes, adolescents, ho assimilaven amb total normalitat, per a mi eren experiències viscudes amb molta ansietat.
Recordo que també tenia por a l’abandó, sense cap motiu, però les meves “paranoies” feien de la meva vida un patiment il·lògic, per a mi formava part de la meva vida. Durant la meva vida escolar vaig patir tot tipus de maltractaments psicològics, pel meu sobrepès i el meu caràcter fugisser. Per cert, era molt hipocondríac. Evitava tot tipus d’atacs cap a mi amb rituals i pensaments obsessius que es van convertir en un TOC de ritualizació.
Així va ser la meva vida fins als vint-i-set anys quan, després d’haver passat dues depressions majors, vaig decidir anar a un psicòleg per primera vegada. Recordo que em va comentar: “sortiràs de tot això sense necessitat de medicar-te, ja ho veuràs”. A l’any em va dir: “Carlos això és una lluita titànica així que et derivaré a un psiquiatria perquè siguis medicat i quan millors continuarem treballant.”
Un antidepressiu i un ansiolític van ser suficients perquè LA MEVA VIDA fos d’allò més normal. Vaig deixar d’anar al psicòleg. Mal fet, perquè era molt propens a caure en depressió. Així va ser com al cap de nou anys vaig sofrir la meva tercera depressió major, vaig tenir el meu primer ingrés i, quatre anys després, la meva quarta depressió. Durant aquesta època vaig viure quatre ingressos. En l’últim, comptava jo amb quaranta-set anys.
Em van derivar a l’hospital de dia, realment no sé bé que va passar, però va començar la meva recuperació. Després d’un mes i mig, ens va visitar una sòcia d’ActivaMent i quatre companys ens vam fer socis. En aquesta entitat, a la qual continuo pertanyent, he arribat a assaborir el meu empoderament. El meu caràcter va canviar, la meva manera de veure la vida i tota la seva bellesa, l’important que és tenir amistats, la força i confiança que em permet dialogar, discutir, amb tota calma i portar una vida COMPLETA. Després d’aquests anys sent soci activista d’ActivaMent, per votacions, passaré a ser Vocal Territorial d’ActivaMent. Evidentment sí no estigués totalment empoderat em seria molt difícil, per no dir impossible, exercir de vocal.
Avui puc dir, cridar al vent que sóc una persona FELIÇ. Gràcies als qui m’heu ajudat.
Carlos Guirado
