Ara que portem temps de confinament i sembla que comença a minvar la seva rigorositat, després d’haver passat per tota mena de situacions, podem dir que ens coneixem millor. És per això que l’Àrea d’Art i Cultura d’ActivaMent us proposa enviar un mínim de dos i un màxim de quatre autoretrats emocionals, és a dir, Selfies que mostrin estats emocionals diversos.
Com participar? Fes-te entre dos i quatre autoretrats emocionals. Les fotografies han de ser en blanc i negre i tenir la màxima resolució possible. És opcional signar i posar un títol. Les imatges es rebran a artivisme@activament.org. En arribar a les 100 fotografies es farà una notícia a la web d’ActivaMent i es confeccionarà un catàleg-mosaic en PDF, el qual es farà arribar a totes les persones que han participat.
Amb el llançament d’aquesta proposta, recordant el taller d’autoretrats de les emocions organitzat per Activament Granollers a l’any 2016 i impartit per Beatriz Burgos, es pretén aconseguir un arxiu virtual que s’anirà publicant al compte Autoretrats Emocionals de Facebook i d’Instagram creats amb aquesta finalitat.
L’inici del repte és ara i no tindrà data de fi, s’aniran acumulant els retrats en el temps i anirem editant catàlegs cada 100 imatges.
En cas de que fos viable econòmicament (potser amb crowdfunding) es farà una exposició d’una part de les imatges rebudes i s’editarà el catàleg en paper.
Les persones que travessem per l’experiència del trastorn mental sovint patim el rebuig per part de la societat per tenir característiques o falses atribucions que van en contra de les normes culturals establertes. Aquest fet genera un rebuig social, una discriminació en molts àmbits, que acaba implicant una pitjor autoestima i una dificultat afegida en la recuperació. Moltes de les emocions que ens embarguen en algun moment al llarg del temps no són ben vistes socialment, es consideren desagradables i no tenen cabuda en els canals de comunicació. Aquesta proposta pretén obrir espais a l’expressió d’aquestes emocions amb mires d’assolir un autoconeixement i una autoestima favorable.
Un dels objectius d’aquesta proposta és l’auto-mirada i l’exploració de les emocions a través de la càmera fotogràfica, la qual capturarà aquells rostres que no necessàriament busquen agradar, moguts per la vanitat de les xarxes socials, sinó, tal vegada, que mostrin un ventall més ampli de les emocions, que puguin ser una exploració de la fesomia dels rostres de l’angoixa, la desesperació, la tristesa, l’eufòria, l’apatia, la ira, el desencís, etc., emocions totes elles que poden formar part de la nostra experiència vital i que sovint hem d’ocultar i portar en silenci.
El motiu pel qual s’han de fer com a mínim dos retrats és per tal d’observar el trànsit d’un estat a un altre, entenent que el rostre capturat és una massa plàstica, així com nosaltres som mutables i canviants.
Aquest punt de vista també pretén distanciar-nos de l’autoestigma (la interiorització dels prejudicis socials) o de les caricatures en les que ens converteix de vegades l’entorn. A través de l’autosuperació i l’autoconeixement, aquesta proposta és un pas més per a compartir-nos, visibilitzar-nos i celebrar-nos mútuament.
