Passo molts vespres veient a TV3 el programa dirigit per Toni Soler “Està Passant”. Al meu company i a mi ens agrada distreure’ns de la realitat social i política amb una mica d’humor crític i sense censura del món. Fins aquí tot bé, riem, compartim els gags, se’ns fa molt agradable de fons aquell programa, sobre tot per mi els dilluns, quan té secció al programa el gran Marc Giró.

El problema és que, des de miro aquest programa, diguem que no tinc l’estadística exacta però un cop per setmana ho he vist, hi ha forts i greus comentaris, en to d’humor, fent servir un diagnòstic o etiqueta com “boig”, “malalts mentals”, “trastornat” i/o “paranoic”, com a adjectius per degradar personatges que apareixen als seus gags. Com a persona espectadora de TV3 i amb un trastorn mental des de fa anys, ho miro i em fa mal, em sento malament. Potser ho fan des de la desinformació de que això pot fer mal, o des de la crítica humorística que tot si val (i puc estar d’acord, no els culpo), només ho miro i em fa molt de mal.

Posem un exemple: és com si per criticar una notícia, uns polítics, uns personatges públics, enlloc de ser de salut mental, fossim d’altre col·lectiu que es vulneren els seus drets, i diguessin: aquest “subnormal” de tal polític o personatge, aquesta “gitana”, “aquesta sudaca”, aquest o aquesta “bollera” o “maricón”, per insultar a qualsevol amb el motiu de crear espectadors. Això actualment és impossible perquè vulnera els drets d’aquests col·lectius.

No és acceptable i és molt cruel parlar així en una televisió pública catalana tan important i de tanta sensibilitat com és TV3 (i realment penso que és de les millors canals per veure).

Tot i així, torno al sentiment o sensació de patiment que em crea fer burla de les malalties i dels trastorns mentals. L’últim dia que vaig veure el programa, va ser el 6/11/2019. Aquest dia, en diferents moments va fer burla del que és un atac d’ansietat. A més, dues vegades relaciona salut mental amb psicopatia i perillositat. Això incrementant l’estigma cap a la salut mental i les persones que tenim un trastorn o patiment psicòlogic.

Això del dia 6/11/19 només són uns exemples. També penso, tot i que sigui per estar observant no deixaré de veure aquest programa. I que, tot i que produeix estigma sense voler, m’entreté molt. És una reflexió per escrit de que ningú no estem lliures de reproduir l’estigma, però que amb campanyes de sensibilització a periodistes i mitjans de comunicació com les que promou Obertament, i projectes concrets d’altres entitats, com ActivaMent de la que formo part, podem lluitar contra l’estigma plegades, convidant als comunicadors a sessions de formació, sensibilització i reflexió.

Aquesta no és una carta de judici a TV3; és una carta de reflexió per com podem mirar d’una manera positiva i real la salut mental i les persones amb una experiència pròpia.

Laura Jareño