Aquest matí m’he trobat per casualitat amb una persona que també està en un grup de Whatsapp del meu poble, que s’utilitza per planificar sortides. No és la primera vegada que anomeno aquest grup de Whatsapp en un article.
Doncs res, que ens hem trobat i hem decidit fer un cafè, hem parlat una mica sobre nosaltres i entre els diversos temes que han sortit el de que faig activisme en salut mental, des de l’experiència pròpia. Ha resultat ser un tema més, parlant amb normalitat.
M’he adonat que la meva por al rebuig no em permet relacionar-me d’una forma natural amb les altres persones, que dono per suposat, no pertanyen al col·lectiu de salut mental. Em passa que quan em relaciono amb els meus companys d’activisme, parlo un munt, em ric amb ganes, sento que puc expressar-me de moltes maneres, en definitiva, ser jo mateixa. En canvi quan em relaciono amb persones que considero fora de l’àmbit de la salut mental, em sento una mica maldestre al parlar amb elles, sento que hi ha una barrera invisible que m’impedeix relacionar-me amb total normalitat. Aquesta barrera invisible té una nom i és autoestigma. Què sinó pot fer que em senti tan diferent en funció del tipus de persones amb les que em relaciono?. Entesos, pot ser que amb unes persones em senti més còmode que amb altres a nivell personal. Però a nivell col·lectiu? Si al cap i a la fi tots els col·lectius estan formats per persones amb histories pròpies. Em reafirmo en què és autoestigma, sento que aquest barrera invisible no només no em deixa relacionar-me amb normalitat, sinó que a més a més no em permet que els altres es relacionin amb mi de la mateixa manera.
Després, en arribar a casa l’he començat a donar voltes al tema, i he decidit obrir per Whatsapp a la persona que l’administra, l’he comentat que aquesta setmana m’havien publicat un article, on havia un paràgraf en el que jo parlava sobre ells. Els he enviat l’article, m’han demanat permís per publicar-lo en el grup del Whatsapp. Ara estic veient els comentaris i sembla que els ha agradat. Espera’t, quan se n’adonin que hi ha un segon article, en aquest precís moment a la cua del Blog d’ActivaMent, on només parlo d’ells. I, irònicament, ara mateix em trobo escrivint un tercer article sobre un grup de Whatsapp. Pot ser que hi hagi un quart o cinquè article sobre un d’aquests grups? Jo també estic desitjant conèixer la resposta.
Rosa García
