Des d’ActivaMent vull fer una petita reflexió sobre aquesta celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona i de les Nenes, per a recordar les nostres reivindicacions pels nostres drets en totes les esferes i les fases de la Vida. Des del laboral, en la Salut en majúscules, el social, l’espiritual… A més a més, el doble estigma pel diagnòstic en salut mental.
Com dona que sóc, em reconec doblement i triplement estigmatitzada: pel diagnòstic i per la meva elecció sexual, sense entrar en detalls personals, ja que portaria explicar una vida des d’aquella mirada d’Ésser i Viure’m des de la “estranyesa” (i ara no és el cas).
Per això alimento a la nostra consciència, com a reflexió conscient, a totes les Dones a reconèixer-NOS en aquestes reivindicacions pels nostres drets en iguals condicions i en la nostra diferència com Ser Dona.
Als companys homes els animo també a la seva consciència, com a reflexió conscient, perquè siguin capaços de deixar d’assumir aquell rol de superioritat i privilegis del que són presoners i víctimes també del mateix sistema Patriarcal, i a que enfoquin la seva empatia en reconèixer-SE i reconèixer-NOS com a iguals, tot i que des de la diferència.
Avui recordem la primera vaga industrial de dones reclamant unes condicions laborals dignes, un 8 de Març de 1857, a Nova York (veure Dia Internacional de la Dona en Wikipedia.org).
Des de 2017 es convoca, per tercer any consecutiu, aquest dia reivindicatiu en forma de vaga de cures, de consum, d’estudiants i de treballs. Cuidar és tot “això” invisible que fan les dones sostenint la producció i la vida, i que si deixem de fer-ho tot es para. La Vida es para, per això aquesta vaga de Cures.
Potser així comencem a adonar-nos de que som aquell 50% de la humanitat estigmatitzat i, en la seva majoria de nosaltres, en una gran proporció, diagnosticat.
Per un 8 de març des de la diferència per la igualtat.
Ester Lluch
