Del 16 al 20 de març, la Coalició ActivaMent-Hierbabuena vam estar a l’ONU, per reunir-nos amb el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD). Un viatge que ens va servir per presentar-les quina és la situació de vulneració sistemàtica i estructural de Drets Humans que patim les persones amb discapacitats psicosocials (patiment psíquic, diversitat mental, diagnòstic de trastorn mental, etc.) a Espanya.

A la ciutat de Ginebra, ens vam reunir personalment amb:

• Rosemary Kayess (Australia), vicepresidenta del CDPD
• Jonas Ruskus (Lituània), vicepresident del CDPD.
• Miyeon Kim (Korea del Sur), membre del CDPD, àrea de dones amb discapacitat.
• Amalia Eva Gamio Ríos (Mèxic), membre del CDPD.
• Risnawati Utami (Indonesia), membre del CDPD.
• Victoria Lee, Assessora en Discapacitat de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides.
• Marco Zanin (Itàlia), Assessor en Discapacitat de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides.

Entre d’altres qüestions, vam explicar que:

• Les organitzacions de persones amb discapacitats psicosocials estem subrepresentades o excloses a nivell polític nacional i regional, i que sovint les organitzacions de familiars ocupen els pocs espais reservats per a nosaltres (vulneracions dels articles 1 i 4).
• Els mitjans de comunicació espanyols, inclosos els estatals, difonen una imatge discriminatòria del nostre col·lectiu. L’Estat no acompleix el seu compromís de finançar campanyes contra l’Estigma i aquest buit el cobreix la indústria farmacèutica difonent publicitat encoberta de les seves drogues (vulneracions dels articles 5 i 8).
• La legislació espanyola permet l’esterilització forçosa i l’avortament coercitiu. Als serveis, la violència de gènere sovint passa desapercebuda, invisibilitzada pel “trastorn mental” de la dona (vulneracions de l’article 6).
• La legislació espanyola segueix ancorada a l’enfocament paternalista i biomèdic del “interès superior”, perpetuant-se la substitució de la capacitat jurídica en la presa de decisions, la involuntarietat i la coerció (vulneracions de l’article 12).
• L’Estat justifica i normalitza els “tractaments” involuntaris basats en la restricció de la llibertat, la coerció, la tortura i els tractes cruels, inhumans i degradants, com ara: els ingressos involuntaris, la contenció mecànica, la medicació forçosa, la sobremedicació i l’electroshock (vulneracions dels articles 14, 15, 17 i 25).
• L’Estat incompleix sistemàticament el seu compromís de garantir la vida independent de les persones adultes amb discapacitat psicosocial, delegant la responsabilitat a les famílies i/o institucionalitzant-nos (vulneracions de l’article 19).
• L’Estat incompleix sistemàticament el seu compromís de garantir l’accés al treball digne per a les persones amb discapacitat psicosocial. No es fiscalitza ni penalitza l’incompliment de la llei per part de les empreses o la pròpia administració (vulneracions de l’article 27).

Aquí pots llegir o descarregar el document que hem lliurat i presentat, amb l’Informe Alternatiu del Regne d’Espanya per a la 21a Sessió del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat específic sobre el Col·lectiu en Primera Persona; persones exusuàries, usuàries i supervivents de la psiquiatria (Discapacitat Psicosocial).

Resum de la sessió:

La 21a Sessió del Comitè es va desenvolupar els dies 18 i 19 de març. En representació de la Coalició ActivaMent – Hierbabuena va anar un equip conformat per les nostres companyes Beatriz Pérez i Hernán Sampietro, qui van comptar amb l’assessorament jurídic de Tina Minkowitz i Antonio Luís Martínez-Pujalte.

Pel matí del dilluns 18 de març, Silvia Quan, representant de la International Disability Alliance, ens va fer d’amfitriona a les diferents entitats de la societat civil d’Espanya que vam anar a presentar els Informes Alternatius, amb denúncies i reclamacions de diferents col·lectius de persones amb discapacitat. Les entitats que vam participar som:

Al migdia, les diferents entitats de la societat civil vam tenir el nostre espai d’enunciació amb el Comitè. La nostra companya Beatriz Pérez va llegir davant el Comitè, les altres entitats presents i les observadores d’organitzacions internacionals de drets humans, el nostre discurs en representació de la Coalició. Aquest inclou un resum de les principals vulneracions de drets humans que denunciem i les reivindicacions que reclamem des del col·lectiu de persones amb discapacitat psicosocial a Espanya. Aquí podeu llegir el nostre discurs. En acabar els discursos de les diferents organitzacions civils, el Comitè ens va fer preguntes i vam respondre conjuntament.

Per la tarda del dilluns 18 i al llarg del matí i migdia del dimarts 19, era el torn del Govern d’Espanya, amb una representació que va estar encapçalada per María Luisa Carcedo Roces, Ministra de Sanidad, Consumo y Bienestar Social, i Juan Manuel Fernández Martínez, membre del Consejo General del Poder Judicial.

Els temes que van ocupar més temps van ser:

• L’educació inclusiva (atès que estava present el Lobby que vol perpetuar l’educació segregada).
• La necessitat d’incloure la perspectiva de gènere a les polítiques de discapacitat (per revertir la doble discriminació que pateixen les dones amb discapacitat).
• La vulneració sistemàtica dels DDHH que patim les persones amb discapacitat psicosocial (trastorn mental) a l’Estat espanyol.

A destacar negativament la afirmació de la ministra Carcedo de que: “No totes les persones amb trastorn mental tenen una discapacitat, com no totes les persones amb discapacitat tenen un trastorn mental”, utilitzada com argument per negar-nos la protecció de la Convenció i justifcar els ingressos involuntaris, provocant la indignació dels veedors internacionals (per exemple, Human Rights Watch) i del propi Comitè. Evidenciant que desconeix la definició de Persona amb Discapacitat Psicosocial de la CDPD.

En el mateix sentit destaquem, la justificació feta per en Juan Manuel Fernández Martínez de les esterilitzacions forçoses de dones amb discapacitat, emparant-se en el marc legal espanyol que les permet. Tema que va provocar que Jonas Ruskus, vicepresident de la CDPD, hagués de preguntar al govern espanyol si podien explicar on quedaven els tractats de DDHH internacionals ratificats per l’Estat, dins del marc jurídic estatal (a veure si sabien que estan per sobre de totes les lleis nacionals, excepte la Constitució).

Caldria fer un altre escrit, molt més extens, per recopilar i explicar la quantitat d’afirmacions falses (com que han estat les pròpies entitats de persones amb discapacitats les que han demanat les esterilitzacions forçoses) i les confusions (per exemple, entre discapacitat psicosocial i intel·lectual, en parlar de incentivació a la contractació) que ha hagut en els discursos de les persones representants del govern. Us recomanem mirar els vídeos d’ambdós dies de les sessions:

En acabar la 21a sessió de la CDPD, convidades per Tina Minkowitz, vam aprofitar per visitar l’Organització Mundial de la Salut i reunir-nos personalment amb Dévora Kestel, directora del Departament de Salut Mental i Addiccions de l’OMS, i amb Michelle Funk, Coordinadora de les polítiques de salut mental i desenvolupament de serveis de l’OMS. Vam parlar de la promoció de polítiques de salut mental basades en el respecte dels DDHH i orientades des del model de recuperació.

I ara què?

En les properes setmanes, el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat lliurarà públicament l’Examen dels informes presentats pels Estats parts, un document amb les Observacions Finals, que inclouen les Principals Preocupacions i Recomanacions, instant a Espanya a derogar, modificar o promulgar noves lleis per a que el marc legal estatal acompleixi amb la Convenció. Aquí pot llegir-se l’Examen que la CDPD va lliurar a l’anterior compareixença d’Espanya al 2011.

Aquests requeriments, per exemple, han permès recentment que les persones amb incapacitacions legals a Espanya hàgim recuperat el Dret a vot.

Esperem que el nou examen inclogui les demandes que hem portat des de la societat civil i faci incís en la situació actual de vulneració sistemàtica i estructural de drets humans que vivim el col·lectiu de persones amb discapacitat psicosocial.

Comentarios: