Escrit per: Inma Muñoz i Miguel Ángel Pérez
El passat 20 de Maig és va celebrar per primera vegada a Barcelona el dia de l’Orgull Boig. Un dia festiu per combatre l’estigma contra les persones amb trastorns mentals. Una festa originària del Canadà, on es va celebrar a Toronto per primera vegada l’any 1993.
[metaslider id=10795]
El diumenge a Barcelona va ser una jornada molt emocionant i reivindicativa. Amb el lema “El orgullo lo cura”, volem:
- Reivindicar el dret de decidir sobre els nostres tractaments,
- Modificar la percepció que té la societat del patiment psíquic,
- Acabar amb l’estigma, els prejudicis i la discriminació,
- Posar en valor la pròpia identitat i,
- Dignificar “la bogeria” com a pas previ per a reivindicar un canvi en la forma en s’aborda la salut mental a l’Estat Espanyol.
Volem reivindicar i donar connotacions positives a la paraula “boig”, que fins ara estava relacionada amb adjectius negatius com “perillós” o “agressiu”.
També reclamem a les institucions que compleixin la Convenció de Nacions Unides sobre les persones amb discapacitat. Document que obliga als estats signants, entre els quals està Espanya, a garantir l’autonomia plena d’aquestes persones a l’hora de decidir qüestions que afecten a la seva vida.
A Barcelona, ens vam aplegar a les places Sant Jaume i del Rei per demanar a les administracions un tracte en igualtat de condicions amb la resta de la societat i que és garanteixin els nostres drets socials i laborals.
La jornada de ahir va començar al matí a la plaça Sant Jaume, llegint el manifest de l’Orgull Boig, on diverses entitats van col·laborar per la seva elaboració, entre elles Activament Catalunya Associació, entitat que lluita i treballa en primera persona, i dóna suport per portar a una vida lo més normalitzada possible, i la Federació Veus, que engloba diferents associacions en primera, i que treballa i lluita contra els estigmes generats per la societat i els mitjans de comunicació.
No van faltar pel matí diversos tallers, com ara el de pancartes i xapes, i activitats infantils dinamitzades per als més menuts.
A la tarda, va haver retransmissió en directe des de plaça del Rei de Ràdio Nikossia. I una manifestació molt reivindicativa des de plaça Catalunya, on és van poder escoltar eslògans com: “0 impossicions, 0 sobremedicació, 0 contencions”; “La contenció és tortura”; o “Volem professionals en primera persona”.
A la manifestació es va sumar el moviment 15M, i vam anar junts a la plaça del Rei, on va haver un fi de festa ple d’actuacions musicals, poesia, teatre i performances. Va ser una jornada festiva, reivindicativa i molt reflexiva.
Inma Muñoz
——————————————————————————–
Ahir vaig ser molt feliç, com feia temps que no ho era. Recordo emocionat un moment que estava veient l’actuació de “Sin noticias de Alicia”, l’últim grup del concert de la nit, i es va acostar l’Edgar, un amic, i vaig començar a explicar-li que estava súper emocionat, que em sentia d’una manera especial, que estava orgullós de tot el que s’havia fet, de com estava sortint, i ens vam abraçar. Aquest moment i tot, en general, va ser especial.
[metaslider id=10808]
Agraeixo a tots els que vau fer que aquest dia succeís: Maria, Dani, Xavi i tots els que ho vam fer visible i possible. A totes les associacions, les que van estar allà, amb amics, coneguts, companys activistes: Nicòsia, Matisos, Emilia. Feia molt de temps que no em sentia formar part d’una cosa tan bonica, perquè la bogeria al final sí que causa patiment. Però arriba un moment, quan aprens, que és com diu el lema: “El orgullo Lo_cura”. No cura el trastorn, això ho tenim tots allà dins, però ens ajuda bastant.
El que cura és que ens ajuda a conviure, a superar-nos, a empoderar-nos i al fet que no s’apoderi de nosaltres el trastorn, sinó que nosaltres tinguem el control, potser a ser una mica feliços i a aplacar el sofriment d’altres.
Això hem de continuar-lo. Abraçades i que visqui l’Orgull Boig per molts anys més.
Miguel Ángel Pérez
