Us parlaré de les diferents etapes per les que passa una persona amb patiment psíquic i els seus familiars, entenent que estem fent un dol perquè sentim que han mort o desaparegut totes les opcions d’una vida plena i totalment autònoma d’una persona. Parlaré des de la meva pròpia experiència, com a persona amb trastorn mental i des del traspàs de coneixement que m’han fet de forma directa, tan persones amb trastorn com familiars. Ho faré utilitzant de guia les etapes del dol per mort física definides per la infermera, especialitzada en tanatologia, Elisabeth Kübler-Ross. Les diferents etapes poden canviar d’ordre, cada persona o família necessita fer el seu propi procés. El que importa és anar-les travessant i no quedar-se estancat en cap d’elles.
No pretenc fer res acadèmic, només filosofo amb mi mateixa. Ho he dividit en tres etapes, una d’elles en tres parts. Aconseguir arribar a la part de Canvi de Lloc, dependrà en gran mesura de la forma en què es relacionava la unitat familiar amb anterioritat a l’aparició dels primers símptomes, així, una llar on existeixi una forta pressió per assolir l’èxit acadèmic o laboral, una llar on els crits, els insults i qualsevol tipus de vexació estigui normalitzada, difícilment podran culminar el procés, per la qual cosa, si la persona amb trastorn desitja avançar haurà d’allunyar-se de l’entorn familiar. Aquesta part la he anomenat Canvi de Lloc perquè les circumstàncies han canviat, per la qual cosa el nucli familiar també es veu obligat a canviar per poder adaptar-se als canvis que siguin necessaris per superar-los.
* PRIMERA ETAPA, LA NEGACIÓ: En salut mental seria l’etapa del Desconcert. Comencem a donar-nos compte d’alguna cosa que ens passa, ens sentim rars, diferents a la resta de persones. Sentim que alguna cosa ens passa però som incapaços d’entendre-ho, ni d’expressar-ho verbalment. En aquesta etapa els familiars comencen a notar-nos diferents, moltes vegades pensen que es tracta de mandra i que per això comencem a descuidar la nostra higiene personal i altres activitats com les esportives, les sortides amb amics i deixem d’estudiar.
* SEGONA ETAPA, LA IRA: En salut mental seria l’etapa de la Ràbia i de l’Odi. En aquesta etapa la persona amb trastorn s’odia a sí mateixa i és quan es donen les autolesions. Encara que la persona amb trastorn no ho pugui verbalitzar, a causa del dolor que sent internament, se’n dóna compte que les seves amistats estan evolucionant en els seus estudis, en els seus primers passos en la vida laboral o en les seves relacions amoroses. En aquests moments la família no entén que el seu fill o filla prefereixi quedar-se tot el dia tancat en la seva habitació, tendeixen a pensar que la persona amb trastorn ho fa per decisió pròpia. Aquesta és l’etapa de las discussions a crits, on la família i la persona amb trastorn comencen a discutir per tot i per res. La família escoltarà comentaris de persones properes jutjant-los com pares i mares que no han sabut educar als seus fills i filles, i aquesta etapa és la més dura de totes. Tan la família com la persona amb trastorn hauran de trobar vies de comunicació sense agressivitat, de no ser així corren el risc de quedar-se en aquest estat de forma indefinida.
* TERCERA ETAPA, LA NEGOCIACIÓ: En salut mental seria la primera part de la part del Canvi de Lloc. Arriba el moment en què tan la persona amb trastorn com la seva família senten que estan immersos en un procés de canvi. També és l’etapa on comencen a aparèixer els moments de tranquil·litat, de pau, fins i tot d’alegria. La persona amb trastorn ha començat a poder verbalitzar allò que li passa. En aquesta etapa és important una bona comunicació dins de la família i que cap membre se senti jutjat, ni culpable. També resulta necessari allunyar de l’entorn familiar aquelles persones que amb els seus consells o comentaris generen malestar. Entre la primera i segona part del Canvi de Lloc, als familiars els començarà a sortir tota la tensió acumulada en forma de contractures musculars, dolors repartits per tot el cos, tristesa, malestar general al que els costarà posar nom, por a tornar enrere. Això passa perquè el nivell de tensió ha començat a disminuir i consegüentment també disminueix la necessitat d’estar en alerta continua, baixa el nivell d’estrès que fins aquest moment havia fet de barrera de contenció i amb això comença a sortir tot el malestar que han anat acumulant.
* QUARTA ETAPA, LA DEPRESSIÓ: En salut mental seria la segona part del Canvi de Lloc. Els bons moments comencen a superar als dolents. La persona amb trastorn ha aconseguit verbalitzar allò que ha passat, sigui quina sigui la causa que va desencadenar la crisis. La persona necessita sentir el recolzament de la seva família i el seu afecte. Pot semblar paradoxal i irònic, però al cessar les pressions sobre la persona amb trastorn aquesta comença a sentir el desig i la necessitat de tornar a formar part de la societat. Pot ser que decideixi tornar a estudiar o buscar treball. En aquesta etapa és important animar a la persona a sortir, a no tenir por d’equivocar-se. També és important que la família abandoni la por a una possible recaiguda. Sempre són possibles les recaigudes i la persona amb trastorn ja ha après a aixecar-se després de cada caiguda.
* CINQUENA ETAPA, L’ACCEPTACIÓ: En salut mental seria la tercera i última part de l’etapa de Canvi de Lloc. En aquesta etapa la persona amb trastorn i la seva família són diferents al moment quan van començar els primers símptomes. Han canviat les seves prioritats. La persona amb trastorn referma les seves pròpies expectatives de vida. La família deixa de sentir la pressió del cuidador.
Rosa García
