He descobert ActivaMent des de fa molt poc i estic entusiasmat amb la tasca que desenvolupa. Si no fos per això, segurament estaria aïllat tot tractant d’entendre i amagant el que em passa. I no m’hauria sentit capaç d’escriure les reflexions que ara us compartiré, no sense abans intentar fer una síntesi de qui sóc i d’on vinc.
Tinc 31 anys i fa dos mesos he reviscut un brot psicòtic. En vaig viure un altre quan tenia 18 anys. La meva persona i les circumstàncies són diferents, però en alguns casos s’hi assemblen.
Quan tenia 18 anys em van medicar amb Risperidona durant 6 anys i van portar el meu cas des de drogodependències, ja que van considerar la meva politoxicomania de caps de setmana la causa principal del meu brot. En aquella època, compaginava la meva politoxicomania de caps de setmana amb un treball a jornada completa. Havia deixat el batxillerat i okupat una casa per viure-hi. Compaginava l’alliberament de l’espai i tota la dura tasca de rehabilitació que comporta amb altres activitats polítiques, socials i culturals i alguna ruptura amorosa. També vaig haver de compaginar un dur desallotjament per part de 100 policies antidisturbis contra 3 joves valents i innocents.
Just després del brot, em vaig deixar medicar mentre anava deixant la politoxicomania. Vaig acabar el batxillerat i em vaig posar a estudiar Estadística. Al segon curs la vaig deixar. Quan ja vaig deixar de deixar-me medicar (em van donar l’alta perquè ja no consumia) em vaig posar a estudiar el que realment m’apassionava: Sociologia.
Una altra ruptura amorosa em va portar a abandonar Sociologia al tercer curs. Llavors, vaig tornar a consumir, sobretot marihuana, fins al darrer brot. Però també vaig decidir anar a viatjar sol fins a Hongria, des de l’antiga Alemanya de l’Est.
No he deixat de consumir marihuana fins al darrer brot, ara farà dos mesos. Amb l’actual parella vam viatjar a Moçambic, tot combinant el turisme amb la realització d’un curs de monitor d’estiu per a 300 infants a qui una ONG dóna cobertura.
Fa 2 anys va morir un gran amic, als 35 anys. Anava amb cadira de rodes des que va néixer i era un clar exemple de valentia i coratge. Un mestre i una gran pèrdua per mi i per molta gent que el coneixia i estimava. Des de llavors el meu consum de marihuana va anar augmentant. Tot plegat va degradar la meva relació amb la parella i tot el meu entorn.
Així que les circumstàncies del brot de fa 2 mesos eren aquestes. Finalment, amb la parella vam decidir deixar de viure plegats. Un altre xoc emocional afegit al còctel. Llavors no treballava, ara treballo a jornada completa en una benzinera fins al setembre.
M’han tornat a medicar, per a un any, aquesta vegada amb Aripiprazol. No vull treure conclusions precipitades, però aquesta vegada m’agradaria no medicar-me. Així com no vull tornar a consumir tòxics.
He escrit alguns textos per a Obertament (El Blog de Jordi) i des de fa un mes que sóc soci d’ActivaMent, on he assistit a un parell de formacions. No sóc un veterà. M’he llegit un munt de textos i notícies que es van penjant per les xarxes. I m’he tornat a empoderar…
No sé si aquest empoderament em servirà per deixar la medicació o per prendre-la. No sé si tinc autoestigma en voler deixar-la o si he deixat de tenir-ne pel fet de buscar la meva participació i consens en el meu tractament. L’altre dia li vaig plantejar a la psiquiatra que no em volia medicar i no em va fer gaire cas. Per cert, no coneixia ni a Obertament ni a ActivaMent.
No em vull fer l’heroi. Em considero una persona molt sensible i sovint impetuosa. Però també he après que hi ha coses que sovint només necessiten temps. M’agrada desobeir, pacíficament, les lleis que considero injustes No vull fer una dissertació sobre medicacions o tractaments. Però el que no puc evitar és tenir una actitud crítica i de sospita envers el coneixement “oficial” i la ciència. Ja que penso que totes som ensenyants i ensenyats i que qualsevol ciència així es construeix.
Necessito buscar altres persones (professionals o no) per contrastar. Però el que sobretot tinc clar és que vull participar, activament, a ActivaMent. I que fa falta més tasca de la que es desenvolupa a la psiquiatria majoritària. I és que les cures, o són col·lectives o no són. Fins aviat, petons!
Jordi León
