Avui sento la necessitat de parlar de la contenció mecànica que vaig patir a l’hospital psiquiàtric de Torribera. Recordo que va ser per no voler prendre’m una pastilla que em deixava inconscient a la butaca, sense forces ni per donar una passa.
Van venir dos infermeres perquè em prengués la medicació i no vaig voler. M’apartava cap enrere dient-les el què em passava amb aquella pastilla; no em sentien, a tota costa volien que me la prengués per prescripció de la psiquiatra. En veure que no me la prenia, van cridar a més infermers, uns 5 o 6 al voltant em van agafar, jo els deia que no els anava a fer res. De sobte. entre tots em van agafar, em van dur a la força a una habitació, em van injectar brutalment una agulla i em van lligar.
No comprenia res, jo no era un perill, no era agressiva, els ho deia i no em van fer cas. Vaig passar més de 48 hores lligada amb grillons en els peus i les mans, volia deslligar-me, però no ho aconseguia.
Del meu deliri em vaig posar pitjor, vaig començar a escoltar els cotxes que aparcaven en el pàrquing del psiquiàtric, creia que eren els meus amics i els meus familiars que venien a veure’m i havien de marxar perquè no podia. Tenia set, i els cridava perquè em donessin aigua. Venien a donar-me-la quan volien. També tenia ganes de fer les meves necessitats i els cridava, em portaven una cunya i mirant-me volien que las fes. No tenia més remei que fer-me-les a sobre o que em veiessin.
Tota la meva dignitat pel terra. No havia comès cap delicte, solament volia estar desperta en el meu ingrés. Va ser tot un cap de setmana, on no vaig poder veure al meu fill i exmarit fins que va arribar el diumenge per la tarda i ja em van treure d’aquella habitació que per mi va significar una tortura, un càstig irracional.
Anys després un altre ingrés i jo estava pendent d’un noi que també li van posar en contenció varis dies. Anava a parlar amb les infermeres perquè el traguessin ja. Altres persones ingressades com jo em deien: “Com no et callis et lligaran a tu”. Terrible.
No crec que la contenció mecànica serveixi per millorar, lluitaré sempre contra ella, dins les meves possibilitats, ara que estic bé i dintre dels moviments socials. Una abraçada afectuosa.
Maribel Catalán
